26 agost 2007
Jordi Pujol: "A Zapatero no se li pot fiar ni avui ni demà"
Els diaris Avui i El País publiquen sengles entrevistes a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol on deixa clara la seva opinió sobre algunes qüestions de rellevància. M'interessa la seva reflexió sobre el catalanisme, però sobretot la claredat del que ell pensa que ha de ser la política de Convergència i Unió en relació amb els dos partits que es reparteixen el poder a l'Estat espanyol. Transcric un fragment d'una resposta que dóna en l'entrevista que Maria Antonia Iglesias li fa a El País:
"El PP no nos ha gustado, pero el PSOE tampoco, y no puede pretender que tengamos confianza en él. Yo siempre digo que tal y como van las cosas, si algún día en España hacemos algún pacto con los socialistas, que no lo sé, tienen que pagar por adelantado. ¿Sabe aquello que se decía en los colmados de "hoy no se fía"?; pues a Zapatero no se le puede fiar ni hoy ni mañana. Llegado el caso, se necesitarían garantías muy especiales".
Els socialistes gairebé sempre ens han pres el pèl, i han abusat de la nostra responsabilitat. Són uns irresponsables que han preferit el partit al país, que no dubten a sacrificar la qualitat democràtica de la nostra societat a canvi de perpetuar-se en el poder, tot i que sense l'ajuda d'Esquerra no se n'haurien sortit. No crec que CiU fes un gran favor a la democràcia pactant amb la mateixa disposició i facilitats que ha mostrat durant trenta anys amb una gent que no té paraula, que menysprea la preferència de la majoria dels catalans, que insulta el primer partit del país intentant empastifar-lo amb l'etiqueta de xenòfob fent creure que la crítica a Montilla no és per la seva incapacitat de liderar sinó pel seu origen andalús, que perverteix el sistema fins a límits intolerables, com en el cas de les Diputacions de Lleida i Girona, i que té entre les seves files gent com Celestino Corbacho, que té uns ingressos econòmics autènticament indecents.

Sóc pessimista pel que fa a un canvi de mentalitat dins del socialisme, perquè aquesta gent no té qualitat democràtica suficient com per admetre l'error comès (cadascú ve de la tradició que ve...), però en canvi sóc molt més optimista sobre la possibilitat d'eixamplar espais transversals en el catalanisme on s'hi reagrupin gent provinents de diferents sensibilitats. Esgotada, per fracàs estrepitós i precipitat, la via que havia venut Esquerra, no queda cap altre camí que la construcció pacient, però sòlida, de la nació, que és el que sempre ha inspirat la política de Convergència. De vegades amb poca fortuna, poc encert o directament de forma errònia, però amb un balanç global admirablement positiu.

 
Escrit per krls el dia 26.8.07 | Enllaç permanent |


2 Comentaris:


At dilluns, 27 agost, 2007, Blogger Cromelnordic

I la via de negoci amb el PP, és millor? No sé, senyors de CIU, però, amb tot el respecte, el "ciupepeisme" com jo li dic, no va enlloc. Cal renegar dels pactes tant amb PSOE com PP. Bé, ho dic per si queda clar; i si ja s'entén, millor.

 

At dimarts, 28 agost, 2007, Blogger krls

Hola crom: d'on treus que negociar amb el PP és millor? Si l'opció de pactar amb Zapatero és possible, la de pactar amb el PP el mateix Pujol diu que és implantejable. Ara, si vols parlem-ne: en seria totalment contrari. Però també t'he de dir que les exigències primer les hem de tenir amb els qui fan i desfan els pactes, i no som pas la gent de CiU. Si el PSC és incapaç de govern a Espanya afavorint Catalunya confio que algú els demanarà comptes i no perdrà el temps criticant les opcions que pugui tenir hipotèticament CiU d'entrar en qualsevol govern. Per què heu de ser tan comprensibles amb el fet que un Montilla, un Clos o una Chacón puguin ser ministres (ningú perd ni un minut a preguntar-s'ho) i en canvi sou tan intransigents amb el fet que alguna persona de CiU pogués ocupar algun dia un càrrec semblant? Per què aquesta diferència?

 

Publica un comentari

~ Inici