10 setembre 2007
Cercle d'Estudis Sobiranistes
El Cercle d'Estudis Sobiranistes pot convertir-se en la millor iniciativa sorgida en el camp del catalanisme cívic des de la Crida a la Solidaritat. No sé si la trencadissa que ha provocat en el món nacionalista una Esquerra afamada de poder i amb una direcció entregada a l'estratègia del PSC facilitaran gaire la noble feina que es proposen, però l'aplaudeixo i l'encoratjo. L'únic que lamento és que no hagués sortit abans que es perpetrés el gravíssim error d'Esquerra, un error històric que els pesarà com una llosa en els propers anys. Potser ens hauríem estalviat la gran reculada que ha fet el país, tot i que no descarto que aquest sigui un efecte perseguit pels rasputins republicans que encara pensen que "quan pitjor millor" i que així es despertarà "la bèstia" que asseguren que existeix, adormida, en algun racó de l'esperit català. Uso aquestes expressions entre cometes perquè són literals i recollides per mi mateix de destacats republicans, de manera que no estic exagerant (un dels problemes que tenen és que no paren d'explicar i escriure tots els detalls de la tàctica i de l'estratègia que en aquells moments els passa pel cap, i no només la seva sinó la que ells creuen que ha de ser la de la resta de partits).

No sé, doncs, si el tacticisme d'Esquerra permetrà que el Cercle tingui gaire recorregut. Però celebro que s'hi hagin posat i que coincideixi amb el propòsit sincer i honest d'Artur Mas de generar un procés de refundació del catalanisme. El catalanisme és transveral, té una carta de colors molt ben assortida i demana integració al preu que sigui, enlloc de desintegració, exclusió i persecució. Qui avui no ho entengui potser podrà tocar una conselleria i viatjar en cotxe oficial, però demà només tindrà opció a aquests privilegis si s'afilia al PSC, l'autèntic PRI de Catalunya.

Però malgrat que és una excel·lent notícia, no hem de perdre de vista que avui partim d'una feblesa nacional major que la de fa uns anys. Difícilment es pot afrontar un procés sobiranista amb un partit obsessionat a liquidar la principal força política del país. Per això escrivia dies enrere que Esquerra no ens durà a la independència, i ho saben: contra Convergència no hi ha independència. Mentre no esmenin aquest error, mentre no reconeguin la greu equivocació d'entregar tot el poder del país al PSC i participar del convergenticidi anhelat des de fa tres dècades per bona part del socialisme català i espanyol, no podrem avançar. Per més que hi estiguem disposats des de Convergència (com ja s'ha vist, i a les proves em remeto), i per més oferiments generosos que els tornem a fer. No hi ha res a fer mentre en el si de la direcció d'Esquerra algú no es posi a apedaçar els bocins en què han esmicolat el país i a neutralitzar tot el verí inoculat que fa impossible un autèntic avenç nacional. Si el vol protagonitzar Esquerra en solitari i en contra de Convergència, fracassaran i portaran el país a la ruïna.
I el treball que realitzarà López Tena i companyia necessitarà un vehicle polític per poder-lo desenvolupar; altrament, serà un exercici més de frustració nacional.

 
Escrit per krls el dia 10.9.07 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici