27 setembre 2007
El debat entra en aquella fase prescindible...
Com que queda fora de dubte que el lideratge del govern de la Generalitat és del PSC, el que Joan Ridao encara té moral de defensar des de la tribuna del Parlament sense envermellir mereix que hi destinem poc temps. L'inventari Montilla ens proposa que superem el dilema excloent entre Catalunya i Espanya, tot i que no ens explica què hi fa pactant amb els que fan d'aquest dilema el principal punt del seu ideari polític ni aquests ens expliquen què fan en un govern el president del qual es proposa superar la raó de ser polític d'Esquerra. Poca credibilitat tenen els uns i els altres. Francament he seguit la intervenció de Ridao amb un interès relatiu, perquè els veig massa preocupats davant del panorama que se'ls presenta havent caigut de quatre grapes en la teranyina que elabora el PSC (seguint el símil que l'Antoni Puigverd ha comentat aquest matí a la ràdio). Miren de sortir-se'n sense sortir del govern, però em penso que ja saben a hores d'ara que això és impossible. Han lligat la seva sort vital als socialistes, i aquests ho saben perfectament.
Ara intervé Daniel Sirera, el nou president del grup Popular al Parlament. S'estrena i es veu que li va una mica gran. I abusa de la demagògia, cosa que li treu credibilitat. S'ha passat al castellà en un moment determinar, suposo que per intentar trepitjar l'espai de Ciutadans, i òbviament ha parlat del suposat conflicte lingüístic que només es veu amb ulleres graduades a les òptiques de Madrid (que és on el PP català es fa a fer les montures).

 
Escrit per krls el dia 27.9.07 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici