02 setembre 2007
El desconcert del catalanisme
Comença el curs polític enmig del desconcert del catalanisme. Calen accions valentes i decidides per part de tothom que s'hi senti implicat d'una forma honesta. Per superar-lo caldran bases noves, però sobretot donar sepultura a opcions albades.

El desconcert és en gran part conseqüència del fracàs històric de la tàctica i l'estratègia d'Esquerra. El seu error és tan colossal que l'actual direcció --i parlo no només de la nacional sinó també de la territorial, per còmplice i calçaces-- ja no té possibilitats de rectificació i el seu fracàs està arrossegant el país. Cada hora n'hi ha més proves. Llegint l'entrevista a Zapatero a El País i la de Montilla a La Vanguardia, veient com el PSC convida Carod Rovira en una jornada interna de convivència (és la primera vegada en què participarà algú que no és formalment del partit), veient les declaracions dels dirigents d'Esquerra, especialment Joan Ridao... es fa evident que avui el catalanisme té un problema greu. Esquerra ens ha abocat a una estratègia que consistia a aconseguir avenços nacionals per la via de trobar aliats espanyols que ens entenguessin i ens ajudessin (tant a Madrid com a Catalunya), i així generar "complicitats" que ens serien útils el dia de demà. Però el dia de demà no arriba mai, i a cada bugada perdem llençols. La gran derrota (i una gran lliçó per al futur) és que els avenços nacionals no hi són, i les complicitats amb els partits espanyols o d'obediència espanyola tampoc. Però no només això: el més greu de tot és que a sobre de no generar cap complicitat ni bon rotllo amb la part espanyola (a la qual han fet regals d'amor d'un valor incalculable) han trencat complicitats en el camp del catalanisme que existien i eren prou sòlides, que haurien prestat un gran servei al país. Han sacrificat una comunió d'interessos (fent veure que no eren tals, fent creure als seus membres més fanàtics que gent com jo som la "dreta regionalista", i que estem en política per defensar grups econòmics i interessos de classe) i han trencat amb males arts ponts que havíem disposat potser massa generosament, i de forma ingènua. No han sumat res i a sobre han restat el poc o molt que hi havia. I, per si això no fos suficient, ho han fet grapejant el sistema democràtic i forçant-lo de tal manera i amb tal exageració que la gent n'ha acabat tipa: als ulls de molts, han convertit el resultat de les eleccions en quelcom intranscendent, perquè ja se sap qui manarà passi el que passi.

Avui és més difícil que mai l'articulació d'un pacte nacional. De fet ho ha estat sempre, de difícil, perquè els únics que n'hem parlat hem estat gent de Convergència. No he vist mai ningú significat d'Esquerra, inclosos els quadres comarcals i locals, fent moviments clars en aquesta direcció, prenent acords que permetessin pensar-hi o fer-lo possible d'una forma contundent. Al contrari: han fet miques els pocs espais on això era una realitat o era una gran possibilitat. I ho dic jo que, si em dispenseu la immodèstia, tinc autoritat moral per dir-ho perquè m'he significat en públic sempre a favor d'aquesta opció i perquè he participat d'estratègies per fer possibles pactes nacionals que només Esquerra ha impedit.

Quin negoci, mare de Déu senyor. Els espanyolistes es deuen fregar les mans: encara no s'acaben de creure que allò que sempre havien perseguit ho ha fet possible el mateix catalanisme.

 
Escrit per krls el dia 2.9.07 | Enllaç permanent |


3 Comentaris:


At dilluns, 03 setembre, 2007, Blogger Jordi Eduard

Benvolgut Carles,

Torno a ser el pesat d'en Jordi, militant d'Esquerra, que llegeix cada dia més espantat el teu bloc, i avui més espantat que mai. Sembla que hem arribat al cap del carrer, i la solució que albiro en les teves paraules és la completa dissolució d'aquest partit traïdor que es Esquerra, i que tots els seus votants escullin la via independentista clara i meridiana de la "casa gran del catalanisme" on tindrem de masover un independentista convençut nascut a la Franja (d'aragó).

Fins quan la visió curterminista? Que no us n'adoneu que és aquest el veritable problema del catalanisme?

Però què m'escarrasso, si estem en precampanya!

Una forta abraçada d'un venut a l'espanyolisme socialista, en aquest cas a Brusel.les.

 

At dilluns, 03 setembre, 2007, Blogger krls

Benvolgut Jordi, fixa't que parlo de la direcció d'Esquerra i dels seus quadres. No sé quin és el problema que Duran hagi nascut a la Franja de Ponent; em pensava que no havíem de fer qüestió dels orígens de la gent. La via independentista no és exclusiva de ningú, tampoc d'Esquerra. Però certament hem arribat força al cap del carrer, i això és el que em preocupa.

 

At dilluns, 03 setembre, 2007, Blogger Jordi Eduard

Benvolgut Carles,

Ah, doncs d'acord, ja ho he entès, quan a Esquerra seguim fil per randa el programa electoral de CiU el catalanisme estarà salvat i trobarem la porta del nostre carreró. O bé, tampoc cal exagerar, només cal donar el poder als actuals o futurs dirigents de la coalició (ja no m'atreveixo a parlar de partits quan parlo de CiU des de que vaig llegir en Graupera, encara que tampoc m'abelleix dir-los, com va fer ell, "moviment nacional").

En fi, diguem les coses pel seu nom, i si el senyor Duran i Lleida (nascut a la Franja, si, quin problema hi ha? Els meus pares van néixer a la Costera i tan amples) secretari general de la federació diu que això de l'independentisme és una cosa que mai ha interessat al catalanisme, alguna conclusió n'haurem d'extreure, no? La meva és que no es reforça l'independentisme votant ni militant al vostre projecte, però bé hi ha gent per tot.

Una abraçada.

 

Publica un comentari

~ Inici