27 setembre 2007
El tripartit vol convertir el català emprenyat en el català destrempat
Parafrasejo el que fa un temps vaig escriure, i ho adapto a partir de l'inventari Montilla: el tripartit és a la qüestió nacional el que el bromur és al desig sexual.

Ja és sabut que les hosts del tripartit han declarat la guerra a la criatura sorgida del seny ordenador d'Enric Juliana, el ja famós català emprenyat. Al pas que anem em temo que li haurem de fer un lloc al proper pressebre del Nadal, just al costat de la figura del caganer. Poseu un català emprenyat a la vostra escena nadalenca i tindreu el retrat exacte del país. Aquest any no cal que ningú s'esforci, ni a esmerçar recursos públics, a triar el català de l'any: ja el tenim!

Però el tripartit el tem, i en fuig com gat escaldat, perquè sap de la força mobilitzadora de l'emprenyament: deuen recordar quan ells eren una factoria de catalans emprenyats que mobilitzaven per erosionar el govern Pujol (peatges, transvassaments, línies elèctriques, abocadors....), i en coneixen l'eficàcia...

Per això s'esforça, amb la complicitat dels seus palmeros, a negar-ne o ridiculitzar-ne l'existència, o a circumscriure-la a una simple estratègia de l'oposició que vol sembrar un estat d'ànim de mosca al nas i erosinar, des d'aquest flanc, la impecable, colossal, brillant obra de govern d'aquest artefacte polític que fa quatre anys que ens governa de forma asfixiant.

No se'n surten, perquè malgrat que viatgen en cotxe oficial saben interpretar els sondejos que deuen tenir damunt la taula (i que no són, òbviament, els que l'inefable CIS català ens serveix degudament amanits). I per això fa l'efecte que han decidit canviar la tàctica: contra l'emprenyament, destrempament. El que deia: bromur per destrempar el país i treure-li els fogots nacionalistes que les urnes encara s'entesten a votar elecció rere elecció. Que ningú no pensi que Montilla no dóna més de si que tots els colors del gris que ha exhibit aquests dies (per bé que després de la intervenció de Mas diria que han estat tots els colors del pàl·lid). El que passa és que s'han proposat destrempar el país, perquè si el país rebaixa el seu desig nacional, la seva ambició nacional, aleshores aconseguiran allò que el mateix president Montilla va demanar (amb tota la càrrega de profunditat que té la frase) i que em va posar els pèls de punta: "Superar el dilema excloent entre Catalunya i Espanya".

I contra la inhibició nacional que ens proposa Montilla hi calen dosis adequades de viagra política. I si els uns trien ser el bromur, ja sabem qui ha de fer de viagra...

 
Escrit per krls el dia 27.9.07 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici