04 setembre 2007
Parlem-ne, de tot plegat
Artur Mas ha proposat la refundació del catalanisme, sobre bases que van més enllà del tacticisme i de l'estratègia de partit. Hi ha una generositat implícita i una vocació d'obertura, que em semblen vacunes necessàries contra el dogmatisme i la doctrina que darrerament han fet tant de mal a aquest país. Ahir a la tarda prenia un refresc amb un amic, que considero molt savi i una persona excel·lent, i parlàvem de la societat, dels valors i de l'educació. Em va remarcar que una societat ha de saber dir "gràcies" i "perdó" de forma convencional, en el dia a dia, si vol funcionar bé i prosperar com a tal societat. Penso que a la nostra política també li cal aquesta capacitat, cosa per la qual valoro l'esforç que fa l'Artur Mas: personal (la seva posició és segurament la més dura de tots els líders polítics) i política (perquè és una proposta valenta, no exempta de risc, incòmoda per a alguns). Catalunya és un poliedre, però perquè el poliedre s'aguanti hi ha d'haver una cara que faci de base. La base és el catalanisme, no en tinc cap dubte: quan el catalanisme governava, aquest país generava enveja pel seu bon funcionament; quan se'l fa fora i es canvia la base per la doctrinària d'esquerres, ens fan una caricatura i se'ns mofen enviant-nos un virrei d'infraestructures perquè ens arregli el desgavell.
I si Carod Rovira tingués amb la proposta de Mas la mateixa generositat que ha tingut acceptant la invitació del PSC per anar a les seves jornades de convivència? Voleu dir que no n'hem de parlar, de tot plegat?

 
Escrit per krls el dia 4.9.07 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At dimecres, 05 setembre, 2007, Blogger Cromelnordic

Per mi tot m'està bé per tal de veure el PSC fora del poder. Espero que no es repeteixi el tripartit, perquè si no...

 

Publica un comentari

~ Inici