N'hi ha per llogar-hi cadires. Quina poca capacitat, Déu meu senyor! Com es pot refiar algú d'un personatge així? Ara m'explico el deliri de voler arribar a la independència pactant amb els espanyolistes...
At dimarts, 16 octubre, 2007, 
krls
Això d' "aneu fent amics" és una amenaça? De què? De no pactar amb nosaltres? Ha, ha, ha, permet-me que rigui. Ui, quina por. Què fareu, pactareu amb en Montilla per fer-lo president de la Generalitat tot i perdent les eleccions? Pactareu amb el PSC per quedar-vos les Diputacions de Lleida i Girona tot i ser els menys votats? Ja canseu, vosaltres i les vostres tàctiques de la Señorita Pepis.
At dimarts, 16 octubre, 2007, Isaac Garcia
T'hi has fixat que des del PSC no es fa sang amb Esquerra?
Sempre he opinat que és molt fàcil per a CiU fer-se la víctima de que ERC no hi pacti... però no cuideu gens les relacions entre elecció i elecció. Això és un fet i la teva entrada al bloc n'és mostra.
I no és cap amenaça, és un suggeriment. Aquesta hostilitat només beneficia al PSC!
At dimarts, 16 octubre, 2007, krls
Isaac, això que el PSC no fa sang no ho diràs per les crítiques que us va adreçar en el debat per l'Estatut? No sé com ho interpretes, però és el PSC que us expulsa del Govern. Si això és tractar-vos bé... El que passa és el PSC us ha calat i us fa la pilota amb això de ser d'esquerres (per fer-vos perdonable aquesta "malaltia" del catalanisme que tenim a sobre tots plegats). D'altra banda, tontos no són: saben que no us poden posar més dificultats afegides després dels regals que els esteu fent. Si per al PSC sou un xollo!
Mira, a mi no em pots pas dir que no hagi cuidat les relacions amb Esquerra a Girona, tot el contrari. I si no els saps, t'explico els resultats de tanta bona relació: expulsats de la Diputació de Girona i amb un NO rotund a formar govern alternatiu a la ciutat de Girona després de 28 anys de governs ininterromputs del PSC. Algú que aleshores era militant vostre va dir que era "el pacte de la vergonya", i lògicament avui ja no és militant d'Esquerra. Vaig dir abans de la campanya, en campanya i després de la campanya que només contemplava un acord amb Esquerra i que no volia la sociovergència. Vaig dir "no" a la possibilitat de fer govern amb el PSC, perquè preferia un pacte nacional. Tothom que em coneix sap que aquesta és la meva opció de sempre, també per la Generalitat... És això el que tu entens per "no cuidar gens" les relacions amb Esquerra? I Esquerra, com cuida les relacions amb Convergència? O és que aquesta variable de l'equació no compta?
Saps què passa, company Isaac? Que aquesta cançó de "aneu en compte que si no us porteu bé no pactarem amb vosaltres!" ja no se la creu ningú. Ja ho heu fet, això de no pactar amb nosaltres. Ja no hi ha res a perdre. No us creu ningú, ni jo tampoc us crec més. No vulgueu excusar-vos ara dient que som nosaltres els culpables de les males relacions amb Esquerra perquè és tan fals com l'anunci de la biennal d'en Carod. Els qui afavoriu el PSC sou vosaltres, cosa demostrable sense massa esforç intel·lectual. I sou vosaltres el responsables d'entregar tot el poder del país a aquest partit, no pas CiU. No t'adones que és ridícul que se'ns acusi d'afavorir el PSC des d'un partit que fa president de la Generalitat el seu primer secretari que acaba de perdre estrepitosament unes eleccions?
Però estigues tranquil que si no és aquest segur que trobareu un altre argument per no pactar amb nosaltres. La qüestió és fotre'ns de la manera que sigui. La diferència de cara als propers anys és que ara ja sabem que la vostra aposta ja és estructural, que sou part d'aquest nou partit que en podem dir Tripartit dels Socialistes de Catalunya i que l'únic que passa és que us presenteu per separat a les eleccions per poder treure'n més rendiment, res més.
Heu de començar a superar l'anàlisi que a CiU estem pendents de la gràcia i del favor d'Esquerra. Tenim clar que ens heu enviat a l'oposició amb la voluntat que ens hi quedem una bona colla d'anys, i la nostra obligació (com seria la vostra en cas invers) és mirar de governar aquest país d'acord amb les nostres conviccions, les nostres estratègies i la nostra manera de fer.
At dimecres, 17 octubre, 2007, 
Això del 'pacte nacional' era l'opció preferida (potser ingènuament) per molts que hem votat ERC o CiU alternativament.
Amb la decisió d'Esquerra de constituir tripartits, aquesta opció ja no podem contemplar-la ni com a hipòtesi. Llavors, o el Mas ens convenç amb el nou catalanisme, o ens abstenim. Això és el que hi ha, nen: els arguments d'Esquerra ja no ens convencen.
No és una qüestió de fer amics, és una qüestió de credibilitat.
A CiU no heu fet mai anuncis precipitats? Jo diria que sí, i bastants. A més, veig que t'hi tires al coll d'en Carod amb moltes ganes i però saber molt bé com ha anat la cosa.
Aneu fent amics, aneu...