Montilla acaba de retreure a Pujol que no hagi fet prou pel català a Europa. S'ha de tenir la cara molt dura per retreure a Jordi Pujol, des del Partit Socialista, que el català no tingui una posició millor dins de la Unió Europea. ¿Cal que els recordem que és un militant seu el que ha estat el president del Parlament Europeu més beligerant contra l'ús de la nostra llengua? Cal que els recordem que la culpa que a Europa no es reconegui el català és perquè no es reconeix a les Corts, on José Montilla ha estat ministre sense moure un dit perquè el català hi fos oficial? Cal que els recordem la seva història, des de la Loapa --per la qual mai no han demanat perdó-- fins als recursos contra les lleis del català?
S'ha de tenir molta barra, s'ha de ser molt cínic, s'ha de ser molt Bolaño per voler imposar el relat que Jordi Pujol no va fer prou pel català i, en canvi, és ara que amb Montilla i Esquerra se'ns obriran les portes del paradís. El convergenticidi que es proposen PSC, ERC i ICV va tan lluny que arriba al deliri i al surrealisme, però per fortuna el país no està pas tan fotut com perquè aquest relat s'imposi. El dia que el PSC, el partit del qual Montilla és el primer secretari, doni suport a l'oficialitat del català a les Corts espanyoles s'eliminarà el principal obstacle pel qual el català encara no es pot fer servir a l'eurocambra. Ja sabem, però, que això no ho faran mai. Per sucursalisme congènit, i perquè ara ja saben que sense fer cap esforç ni haver de canviar res del seu comportament gaudiran sempre del favor d'Esquerra. L'únic que han de fer és el "sacrifici" d'acceptar la presidència de la Generalitat, un gran i esforçat acte de rebel·lia...