24 octubre 2007
Lost in translation: paradoxes de Frankfurt
El diari International Herald Tribune és un cas que dificulta l'explicació plana i maniquea que ens venen els intel·lectuals socialistes, populars i ciutadans, sobre el que és la literatura catalana. És un diari en anglès, amb seu a França, i de propietat nord-americana, sovint amb articles publicats a The New York Times. És un diari europeu perquè es ven a Europa? És un diari francès perquè s'edita a França? És un diari americà perquè l'amo ho és? O perquè ho són els articles publicats originalment en premsa americana? O perquè la majoria de lectors a Europa són precisament americans?
Tot això ho dic com a prèvia a la introducció de l'article que publica aquest rotatiu titulat "Lost in translation" (que, tot sigui dit, deu ser un dels títols més recorrents de la titolografia anglosaxona) a propòsit de la fira de Frankfurt. És un article d'Esther Allen, directora executiva del Centre de traducció literària de la Universitat de Columbia. L'article val la pena que el llegiu (us el poso a disposició a l'enllaç que trobareu al final d'aquesta entrada) però vull fixar-me en la paradoxa que s'hi fa patent. L'autora comença l'article explicant que ella i un grapat de catalans a Frankfurt buscaven desesperadament un club de salsa; en l'entremig parla, naturalment, i amb una anàlisi freda i seriosa, de la qüestió de la traducció literària, de l'anglès, dels països amb llengües minoritzades com Catalunya i els Països Baixos, etc. És clar, també cita per sobre la polèmica de la no assistència a la fira de Frankfurt d'escriptors catalans que fan literatura castellana. I acaba amb la paradoxa de què us parlava: "Al final vam trobar l'indret que buscàvem [el club de salsa]. Les cançons són en espanyol i el menú és en alemany i anglès. Després d'un xarrup del nostre margarita vam anar pujant el to i vam acabar cantant el Guantanamera"
heraldtribune.pdf

 
Escrit per krls el dia 24.10.07 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At dimecres, 24 octubre, 2007, Blogger Dessmond

Bé, amb el que dius està bastant clar que la Fira només va servir per mirar-nos el melic. Tot el muntatge va estar pensat per l'audiència catalana. Perquè quan grates una mica, aquesta fira fa una mica de por. Començant per les mateixes declaracions del director, també en la línia de lamentar que no hagués cap autor en castellà.
Aquí hi ha algú que les coses les explica ben malament. A Frankfurt, vull dir.
Per cert, caldria fer menció al grau de satisfacció del Gremi d'editors, que va ser qui va lograr situar-nos com a cultura convidada a la Fira.

 

Publica un comentari

~ Inici