S'acaba de fer públic el Manifest dels instal·lats d'Esquerra que advoquen, naturalment, per continuar escalfant-se al redòs de l'estufa Montilla. No m'hi sorprèn gens trobar-hi el flamant president de la Diputació de Girona, que el primer que va fer fou apujar-se el sou més d'un 40%. Tu diràs si vol mantenir el pacte amb el PSC! Suposo que deu ser el principal inspirador de la frase del manifest que diu que

"anar a l'oposició voluntàriament, en aquest moment, seria una irresponsabilitat que posaria en perill els importants guanys pel país que l'acció de govern d'Esquerra ha produit des del 2003".

El que volia subratllar, però, és que aquest manifest ja ha estat posat en ridícul pel principal beneficiat d'aquest entreguisme d'Esquerra, el president José Montilla. Mirem el que diu el punt 2 del Manifest dels instal·lats:

"El treball que estan fent les persones que són als diferents governs, en nom d'Esquerra, tant de la Generalitat de Catalunya, com al Govern de les Illes Balears, de les diputacions provincials, dels consells comarcals, és un treball imprescindible per avançar en la creació d'una majoria social favorable a la independència de la nostra nació".

Molt bé. O sigui que fer president Montilla i excloure Convergència del poder local és la millor manera d'anar cap a la independència. Però el mateix dia que l'autor d'aquest manifest posava en circulació el seu deliri, el beneficiat de tanta bondat sobiranista, José Montilla, participava diligent i somrient en un acte del PSOE (i encara es pregunta per què li diem que és una sucursal?) on tots es posaven rere el seu secretari general Zapatero i la seva proclama de frenar les "demandes sobiranistes". La conclusió és que Esquerra pensa arribar a la sobirania pactant amb aquells que explícitament es proposen frenar-la i fent impossible un pacte amb aquells que som sobiranistes. Això només s'entén si acceptem que algú s'està equivocant. O s'equivoca Montilla pensant que frenarà el sobiranisme pactant amb els sobiranistes, o s'equivoca Esquerra pensant que augmentarà el sobiranisme pactant amb els antisobiranistes declarats. I veient que el PSOE és una màquina de poder insaciable, tinc pocs dubtes sobre qui és el que s'està equivocant. Una pista: no és en Montilla.

Jo no sé quin pes exacte tindran els instal·lats dins d'Esquerra, però és evident que ja ha deixat de ser un partit assembleari per esdevenir un partit de quadres de l'administració, i això fa pensar que la Conferència Nacional enterrarà definitivament els crítics i consolidarà el sector de la poltrona, fent vàlida aquella frase que diu "de victòria en victòria fins a la derrota final". I que en el cas dels signants del Manifest dels instal·lats es podria versionar de la manera següent: "de renúncia en renúncia fins a la poltrona final".