24 octubre 2007
Montilla, vostè no presideix un país, presideix un gran desastre
Fidel a la seva filosofia tan lloada pels seus apologetes, el president Montilla governa el silenci. El silenci d'un govern davant del desastre en què han submergit Catalunya. El que passa amb els trens és tan gros, és tan colossal, que no n'hi hauria prou amb una dimissió. En un país normal, el Parlament estaria mobilitzat, sobretot si ho demana, com ho demanem, el grup parlamentari més important de la cambra catalana.
Dels trens en tenim èpica i anecdòtica, drama i comèdia, tot alhora. Des d'esvorancs a revisors cretins, passant per conductors contractats 24h abans des d'Andalusia perquè guiïn els pobres catalans cap al seu lloc de treball diari.
Ara surt la ministra i, en actitud que la fiscalia hauria d'investigar, insinua que tot és culpa d'una empresa constructora per una venjança. Caram! Si la ministra sospita això vol dir que en té proves: cap a fiscalia de dret, després de parar-li les obres i obrir una investigació interna. Però si és una cortina de fum fruit de la desesperació i manca d'arguments, la cosa té delicte, perquè malbaratar la imatge d'una empresa i sembrar la desconfiança ciutadana sobre la qualitat d'una obra d'aquesta envergadura és d'una irresponsabilitat que no té nom.
Afegim-hi el despropòsit judicial de deixar lliure el racista xenòfob al qual tot el món ha vist agredir salvatgement, de forma impune i amb total consciència del que feia (no em crec la teoria de la borratxera) una menor immigrant. Es veu que el fiscal no estava al cas, i el jutge tampoc... i un per l'altre han permès que Catalunya sigui la diana del món llatinoamericà que ja coneix perfectament la notícia. Tan és així, que el govern de l'Ecuador ha reaccionat, i Ràdio Caracol (una de les emissores de més audiència) ha entrevistat la menor agredida. Cal que recordem el cas Isanta, en què una jutgessa vulnera els drets lingüístics d'un testimoni i l'obliga a parlar en espanyol?
Tot això està passant a Catalunya, a la Catalunya socialista. Que tot el control d'un país estigui en mans del mateix partit provoca aquestes coses: manca de contrapesos, manca de pluralisme i un espectre d'opinió pública més limitat. La Catalunya monòtona que ens han imposat enfront de la Catalunya dual que uns curts de gambals van teoritzar que era perversa ens arruïna la qualitat de vida i la qualitat democràtica. És hora de dir prou.

 
Escrit per krls el dia 24.10.07 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici