El PSC ha descobert l'autèntica bicoca que és el pacte amb Esquerra. Un xollo dels que no es troben cada dia. Mentre contempla amb satisfacció mal dissimulada com Esquerra li fa la feina bruta, manté la seva agenda espanyolitzant --això sí, posant cara amable-- sense el més mínim temor a rebre cap càstig dels seus socis independentistes, que estan massa enfeinats trobant arguments per no pactar amb Convergència.

Ara han votat en contra de la proposta presentada per ERC i recolzada per CiU i per ICV que clama per l'urgent retorn dels papers de Salamanca. I no passa, ni passarà, res. Molt de bla-bla-bla caspós de Tardà, però els socialistes catalans tornaran a abufetejar el país votant en contra del que és un clam popular. I per què? Doncs perquè a la seva agenda, a la de Montilla, Chacón, Bolaño, Zaragoza i companyia, la prioritat és Zapatero, són les eleccions espanyoles i els resultats del PSOE. Han posat la màquina a treballar per la victòria del PSOE, i Catalunya ja és una palanca més de la seva màquina.

Saben que Esquerra ha anat molt lluny amb el pacte amb ells i que ja no es pot fer enrere, perquè ha tingut la poca traça, la manca d'intel·ligència, de no mantenir una alternativa possible que fes una mica de por al PSC i donés força negociadora permanent a Esquerra.

Què farà Esquerra davant d'aquest nou acte de "sobirania" del PSC? Res de res. Com a bons calçaces s'empassaran aquesta i, apa!, a una altra cosa. Al mateix moment que el PSC vota en contra del retorn dels papers estaran pactant amb el PSC qualsevol repartiment de poder a Catalunya.

Certament, també això de ser socialista és un autèntic xollo. No has d'anar cada onze de setembre a reclamar res, no has de lluir mai la bandera estelada, no has de defensar la identitat nacional d'una nació que no té Estat, no has de signar cap manifest en favor de les seleccions nacionals, ni anar a partits avorrits, ni pel CAT a la matrícula, ni has de mobilitzar-te cada vegada que des de Madrid ens volen retallar l'autonomia, i pots fer lleis fins i tot que la retallin, o pots participar activament de governs que escatimen els recursos econòmics a Catalunya i es neguen a publicar les balances fiscals, i pots votar fins i tot en contra dels teus propis socis de govern; no has de dedicar una vida a defensar el català, ni anar pel món dient "I'm Catalan" ni registrar-te als hotels amb la identitat catalana, ni intentar explicar el fet català allà on convé que ens coneguin... No has de fer res de tot això, perquè no serveix de res. Sempre tindràs poder ininterromput, sempre tindràs una Esquerra a l'abast de la mà que arribarà voluntàriament, i a sobre et farà un monument, allà on tu no arribes. Les complicacions deixa-les pels pobres convergents, que no s'enteren de res. Potser algun dia aprendran que això de ser tan de la ceba no surt a compte, que el que de debò és un xollo és ser un espanyol a Catalunya; només has d'estar disposat que de tant en tant un mormó catalanista amb aires de Messies redemptor intenti vendre't una bíblia, i tu li dius que demà ja en parlarem però que per avui ja vas servit. I se'n tornarà a casa convençut que ja et té al sac, mentre tu en la intimitat de casa teva et fotràs un fart de riure. Del mormó i del pobre de la ceba que encara té la moral d'omplir autobusos per anar al Palau Sant Jordi a defensar el retorn d'uns papers que tu et permets el luxe de passar-te pel cul perquè vénen les eleccions de Zapatero i amb això sí que no s'hi juga.