08 octubre 2007
Un jardiner xenòfob a Madrid. Actuarà la justícia?
La xenofòbia és un delicte molt greu, en democràcia. Us explico l'experiència que m'ha traslladat una víctima d'aquesta xenofòbia, un bon amic que m'autoritza a fer-ne un comentari. La setmana passada, ell i dues persones més passejaven per Madrid, on s'havien trobat per assumptes de negocis. Anaven pel carrer i parlaven, naturalment, en català. De cop senten una veu que crida "Catalanes de mierda!" i immediatament els cau a sobre una dutxa d'aigua. L'agressor era un jardiner, segurament dels serveis municipals, vestit amb la granota verda i amb una mànega a la mà satisfet d'haver ruixat tres perillosos terroristes que parlaven en català. Les víctimes eren homes de negoci, vestits amb conjunt adequat a la seva feina. Però per al jardiner de Madrid, l'ofensa per a les seves orelles espanyolament pures justificava un acte de defensa pròpia com aquell. I així, armat amb el que tenia a la mà, com un voluntari del somatén que no defalleix en la defensa de la pàtria, va aconseguir l'heroïcitat de ruixar tres catalans com a escarment per haver gosat parlar en la llengua d'aquest racó de món. Això és xenofòbia, això és un acte d'odi contra una altra comunitat cultural i lingüística.
Què farà la fiscalia? Què dirà Losantos? Què escriurà Pedro Jota? Quants polítics espanyols sortirana demanar excuses? Ja ens ho podem imaginar. Però aquesta és la gran diferència: nosaltres no som com ells. No volem ser com ells i reclamem, en justícia, el nostre fet diferencial. Hi ha gent que es queixa que som massa ben educats i que quan algú dels nostres ofèn, tenim massa pressa a demanar perdó. Jo ho celebro, que siguem així. Un amic em deia fa uns dies que un poble que no dóna les gràcies ni demana perdó no pot anar enlloc, i és exactament així. El dia que siguem com el jardiner de Madrid, com els fiscals, els locutors i els periodistes de Madrid, aquell dia haurem perdut bona part de la nostra identitat nacional. La intel·ligència i el seny no ens fa més febles, sinó que ens enforteix; la brutalitat del jardiner de Madrid ens empapa de raó, per més que potser aquella nit l'individu en qüestió se'n devia anar al llit convençut d'haver fet la BOE (bona obra espanyola) del dia.

 
Escrit per krls el dia 8.10.07 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici