24 octubre 2007
Una mostra de la sobirania del PSC respecte del PSOE

El principal motiu pel qual Esquerra fa president Montilla és perquè s'empassa la trola que el PSC fa un "acte de rebel·lia" davant del PSOE i accepta el sacrifici de ser president de la Generalitat contra el destí d'anar de pet a l'oposció pels seus mals resultats. Digues-li tonto. Després, l'avui entranyable Maragall ja s'ha encarregat de demostrar que la realitat és més complexa del que voldrien a Esquerra i que ni Zapatero és tan idiota ni Montilla tan valent. Això queda demostrat amb el dia a dia d'aquest desastre de Govern, però avui al Parlament ha quedat palès d'una forma crua, patètica, lamentable. Avui, com a diputat del Parlament de la meva nació, he sentit vergonya aliena veient la covardia i la dependència del president Montilla i del PSC respecte de Zapatero i del PSOE. Han posat els interessos electorals del PSOE per davant dels interessos dels catalans: han preferit no escoltar el clam del Parlament i del poble i han actuat com a fidels escuders del comitè federal del PSOE. Bravo! Una gran mostra d'independència! Un president de gran talla nacional!

La suposada valentia del PSC ja hem vist en què ha quedat avui que tots, fins i tot els seus socis (amb un brillant Salvador Milà, d'Iniciativa, que ha aconseguit que l'aplaudíssim de cor) haem coincidit a demanar d'una vegada per totes la dimissió de la ministra més inútil i incapaç del Govern Zapatero (amb perdó de Joan Clos). És ara que calia que el PSC fos sobirà de veritat respecte del PSOE. És ara que els seus diputats a Catalunya i a Espanya han de demostrar que defensen prioritàriament els interessos dels catalans enlloc dels del seu partit. Perquè altrament és evident que quan Montilla va acceptar el regal de la presidència de la Generalitat no només no havia fet mèrits electorals ni polítics, sinó que tenia clar que tampoc els hauria de fer en el futur, perquè ja havia comprovar que els seus socis eren tan dòcils que se'ls podria rifar fins i tot amb el país potes enlaire, col·lapsat, desprestigiat i cabrejat.

Esquerra l'ha fet president. Esquerra ens va vendre que el PSC era un partit d'obediència estrictament catalana... Què pensa fer? Pensa continuar acceptant que la presidència de la nació sigui una sucursal posada al servei dels interessos electorals del PSOE? Em temo que sí. Però per si de cas podeu fer circular per Internet la postal que publico en aquesta entrada. Feu-la córrer, que cal que la gent sàpiga què fa el nostre president quan el país pateix el pitjor desastre de mobilitat de la democràcia, i qui li ho permet.

 
Escrit per krls el dia 24.10.07 | Enllaç permanent |


8 Comentaris:


At dijous, 25 octubre, 2007, Blogger Cromelnordic

Perdoneu, però aquí hi ha una incorrecció. No va ser "només ERC" qui va fer president Montilla. En realitat, varen ser, com a mínim: ERC, el PSC (són el seu partit, clar), ICV (també necessaris per al govern) i, clar, els ciutadans catalans. ¿O què us penseu? ¿Que si ningú votés al PSC, Montilla hauria estat president per miracle?

Per últim, vull dir que Convergència, per no treure majoria absoluta, és culpable per antítesis que Montilla hagi resultat president. Si no us ho sabeu montar millor, si no sabeu treure majories absolutes o pactar amb ERC, doncs ho sento, però jo sol no ho puc pas arreglar, doncs jo no sóc pas jo sol l'únic que voto a Catalunya, naturalment.

I el PP(C), més o menys lo de CIU.

Tot sigui dit.

 

At dijous, 25 octubre, 2007, Blogger krls

Salut Cromelnòrdic. Celebro que t'ho agafis amb ironia. Deu ser dur això de portar damunt l'espatlla la càrrega d'haver triat de president aquest personatge. Sense Esquerra, Montilla no seria President de la Generalitat. Millor, doncs, que t'ho agafis a tall de riure. Perquè això de fer CiU responsable del fet que Montilla no demani la dimissió de la ministra és el més al·lucinant que he llegit darrerament...

 

At dijous, 25 octubre, 2007, Blogger Cromelnordic

Mira, kris, si per cada rèplica estúpida que em diguessin em regalessin un euro, ja seria multimillonari.

No m'has donat cap argument amb sentit. La teva xuleria no m'ha enganyat ni per un moment. Però deixem-ho estar.

Però respecte a això de fer president el Montilla els de CIU, ja ho veurem... La sociovergència podria ser una realitat dintre d'alguns anys... Que no? Ja m'ho crec, que els convergents podrieu fer conseller primer (o vicepresident) a un socialista, ja ho crec que no es pot descartar...

I si no pacteu amb el PSC, què espereu? La majoria absoluta? Ho dubto. El pacte amb ERC? Doncs guanyeu-vos-el. Que Catalunya es faci presidencialista? Doncs mireu, això ho podríeu haver demanat al Nou Estatut.

En fi, ja ho veurem tot plegat. Apa, salut!!

 

At dijous, 25 octubre, 2007, Blogger Cromelnordic

Mira, Kris, per evitar malentesos, t'explicaré la metàfora: per mi, "fer president per antítesis" equival a dir "no saber impedir que sigui president".

En aquest sentit, només volia dir que el teu partit CIU no va saber impedir que es formés de nou el tripartit. Ja us hauria agradat poder-ho impedir, però no vau ser prou hàbils. Doncs ho sento per vosaltres.

 

At divendres, 26 octubre, 2007, Blogger krls

Osti crom, veig que t'has encès com una abella... i això vol dir que cou molt, aquesta responsabilitat d'haver-nos entaforat el Montilla i el PSC a tot arreu. La teva lògica, si és que es pot parlar de lògica, s'ensorra: o sigui que si CiU va arribar a acords parlamentaris amb el PP va ser per culpa d'Esquerra, que no ho va saber impedir? I si arriba aquest dimoni amb banyes i cues que és per a tu la sociovergència, també serà per culpa d'Esquerra que no ho haurà pogut evitar. Caram.

 

At divendres, 26 octubre, 2007, Anonymous Anònim

Com diria el gran Montilla, tanmateix s'han de tenir molts àdhucs per vendre aquestes cabòries !

Pel que es va veient això d'Esquerra és un invent genial!

Ens diuen que el tripartit és el millor govern que pot tenir Catalunya --allò del patriotisme social i altres galindaines--, i si existeix és gràcies a Esquerra --recordem aquella gran clau que exhibia el gran exhibicionista Carod aquí i a la Xina--.

Però cada vegada que alguna cosa no funciona, i són moltes, per culpa d'aquest govern, cada vegada que Esquerra posa en evidència les seves contradiccions --la distància de les paraules (independentistes) als fets (desnacionalitzadors)--, la culpa és de CiU perquè no va impedir aquest tripartit.

Nogensmenys quin gran invent!

 

At divendres, 26 octubre, 2007, Blogger Cromelnordic

Això es posa interessant... per ser un article, sembla un fòrum...

Mira, kris, jo tinc una forma d'entendre les coses, discutible clar, que pel que em sembla entens bé.

Perquè m'entenguis bé (i estiguis d'acord o no, qui sap). Mentre Esquerra tingui un escó, o sigui, un diputat com a mínim, al Parlament de Catalunya, farà, per filiació (dins del govern) o per antítesis (en l'oposició) qualsevol govern que hi hagi; per força agafarà un dels dos camins.

Està clar que entre fer per filiació, i fer per antítesis, un govern, hi ha tot un món de diferències, no és pas el mateix ni de lluny. Això no t'ho nego pas.

I et vull remarcar que, si un partit polític qualsevol (CIU, ERC, PSC, PP o el que sigui) no obté el govern, és entre altres coses perquè no ha aconseguir majoria absoluta. Bé, d'acord, en el sistema parlamentari no cal la majoria ni simple a vegades (mira sinó Montilla i Maragall). Però si tinguessis majoria absoluta, el govern seria impossible d'evitar. Doncs això.

Però en fi, què t'haig de dir? ¿Tot són formes d'entendre el món, oi?

 

At diumenge, 28 octubre, 2007, Blogger Cromelnordic

Clar que aquest govern és en part culpa de CIU.

Que potser és culpa meva, que Artur Mas no aconseguís la majoria absoluta?

Si us heu quedat en majoria simple, és culpa vostra. Haver sabut captar millor els votants.

 

Publica un comentari

~ Inici