He assistit a l'acte que les pimes catalanes han celebrat a l'Auditori de Girona sota la interessant denominació de "Cimera reivindicativa" aquest dijous al vespre. Dues primeres observacions: els empresaris comencen a parlar clar i es comprometen amb el país d'una forma molt superior al tòpic que els presenta com a insolidaris i interessats; a l'Ajuntament de Girona li importa un rave el que ens van venir a dir gent tan representativa de l'empresariat català. No hi vaig veure ningú de l'equip de Govern, ni els que són responsables de la promoció econòmica de la ciutat ni els que en són de l'educació o de les qüestions social. I allí es va parlar molt clar i ben alt sobre tot això. Perquè el país té problemes, i problemes greus. No és ni victimisme ni alarmisme: és encendre un focus damunt del que ens crema a les mans i sobre el que tots hem de fer esforços per redreçar. Vaig prendre bona nota, per bé que moltes de les peticions encaixen amb el que els programes electorals de CiU suggereixen, tant a nivell nacional com local. Per exemple, en el tema fiscal. Però entenc que el que els empresaris ens van demanar és que ens arremanguem i que comptem amb ells per posar en solfa solucions estructurals, de futur, de llarg recorregut, en àmbits que són fonamentals pel progrés del país a tots els nivells, i no només econòmic.