Ho dèiem quan la cosa encara portava bon ritme però ja s'intuïa la borrasca: la construcció ha punxat definitivament i les conseqüències es fan notar de forma transversal. Les dades que ens conviden a preveure una recessió econòmica ja fa mesos que les tenim sobre la taula, però encara aquesta mateixa setmana els governants socialistes del país i del país veí insisteixen a aferrar-se a les dades macroeconòmiques per dir que tenim una salut de ferro. La forma com el conseller Castells treu pit és irresponsable; hauria de procurar ser més prudent atès que les dades fetes públiques avui --caiguda espectacular de la construcció-- i les recents --augment de la desocupació, reducció de la taxa de creixement-- són l'anunci d'una ralentització econòmica inqüestionable. L'economia familiar nota l'augment de les hipoteques, el dels carburants i el dels aliments bàsics. L'encariment és espectacular. I els salaris no donen més de si.

En aquest context esdevé encara més obscena la política d'augment de salaris polítics de la Diputació de Girona, per posar un cas ben proper. O l'augment de càrrecs de confiança del Govern de la Generalitat. O l'encariment d'obres per mala gestió o per retards injustificables. O les indemnitzacions milionàries (en euros) per una gestió nefasta i aberrant dels criteris de catalogació a l'Ajuntament de Girona. O l'augment de l'IBI i les escombraries en una ciutat cada dia més bruta.

La incògnita és saber si en la campanya de Nadal ja es notarà la frenada econòmica o no serà fins a la setmana santa, com vaticinen els experts. En el sector de la construcció, les veus més optimistes situen l'inici de la recuperació a l'octubre de l'any que ve, però d'altres experts (i professionals experimentats) parlen d'un estancament que pot durar entre tres i quatre anys.

Pregunta: algú dels que ens han estat governant aquests darrers quatre anys (a Catalunya i a Espanya) ha previst alguna cosa per pal·liar els efectes negatius sobre la nostra economia? Tot el que se li ocorre a l'inútil mentider de Zapatero és anunciar ara la supressió de l'impost sobre el patrimoni? I a què espera el sectari Montilla per suprimir l'impost de transmissions patrimonials? Em temo que la resposta a tot plegat és la fórmula màgica de l'èxit socialista: la culpa sempre és dels altres. Si pot ser del PP, millor. En el seu defecte, sempre hi ha una CiU destinada a ser l'ase dels cops. I si amb tot això no n'hi ha prou, sempre tenim el dictador Franco com a sortida d'emergència, que justifica fins i tot per què els alumnes d'avui presenten pitjors resultats educatius que abans...

Pinten bastos en l'economia. Però els socialistes que ens vigilen ja s'han col·locat ben calentets a totes les administracions hagudes i per haver. Gràcies a ja sabem qui.