Cau el túnel del Carmel i se'n surten amb excuses relatives a la fatalitat i els errors constructius. Barcelona viu la pitjor avaria elèctrica des de la guerra civil i ho imputen en exclusiva a les empreses. S'encén un transformador a l'hospital de la Vall d'Hebron que el deixa dies sense fluid elèctric i parlen d'accident que no podia ser previst. Es col·lapsen els trens del país i ho qualifiquen d'incident, i senyalen una empresa constructora com a responsable. Nous esvorancs a les obres públiques, i el mateix. Es contaminen d'hepatitis uns quants nens a la Vall d'Hebron i la consellera ho qualifica d'error involuntari.

El Tripartit no té mai la responsabilitat de res, passi el que passi. Té la gran sort de ser irresponsable, que és una manera com altra de durar tant com es pugui ocupant el poder. Saben que compten amb el suport incondicional d'Esquerra i Iniciativa, és a dir que no els posen ni tan sols la condició de fer callar els neoestalinistes del PSC quan ataquen les institucions públiques (perquè la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és una institució pública). I així estan fonamentant el règim PRIpartit que enfonsa Catalunya en una de les seves pitjors etapes de la democràcia.

Però si el Govern Tripartit no és mai responsable de res, quina mena de Govern és aquest? Quina mena de país volen, aquesta trepa? Un on el seu màxim responsable calla quan cal donar la cara? Quina sobirania ens poden garantir els que ja s'ofeguen en l'exercici de la que tenim ara, encara incompleta? Per què hem de suportar més temps els pescallunes que se'ns presenten com els Moisès del nostre poble quan no s'atreveixen a dir al conductor del seu autobús --que ell sí que sap on vol anar: cap a Espanya de pet-- per on es va a Sants?

La fotografia que acompaya aquesta entrada és del Diari de Girona d'avui, que té l'encert de senyalar la hipocresia del Tripartit (que és una de les seves aportacions al nou estil català de fer política): quan governava CiU, es van afanyar a fer-se fotos a l'Hospital de Figueres quan es va produir un episodi de contagi d'hepatitis. Hi van anar dues persones que serien conselleres: Marina Geli i Carme Figueras. Avui no són tan valentes. Avui s'amaguen perquè ja no els cal esforçar-se per pescar vots: tinguin els que tinguin saben que manaran, perquè aquesta és la base de dubtosa moralitat política amb què ocupen el poder.