La ministra Álvarez inaugura les obres de la N-II l'endemà de ser reprovada pel Senat, i poques setmanes després que el Parlament li demanés la dimissió (i que Esquerra i Iniciativa impedissin que també li demanés l'Ajuntament de Girona). Són unes obres de vergonya, un insult als gironins: han estat quatre anys per arranjar 8 quilòmetres. Quatre anys de greus problemes de mobilitat per als usuaris d'aquesta carretera que no seran compensats, ni tampoc es compensarà les empreses que són víctimes de tanta ineficàcia. Tot i això, la dirigent socialista, la candidata del PSC al ministeri de Foment perquè li dóna tot el suport, té la barra de venir a inaugurar la carretera amb el capteniment típic del ministre que visita la província, naturalment a tres mesos de les eleccions. Una presa de pèl que se suma a la de l'aigua del Ter, en què els gloriosos opositors al transvassament de l'Ebre s'amaguen com estruços davant de l'escàndol del transvassament del Ter cap al Llobregat. Una situació que és a l'aigua el que és el dèficit fiscal a la nostra economia. És a dir: la balança hídrica gironina és molt negativa i injusta, però els que manen no en parlen. El dèficit hídric gironí és d'escàndol, però el socialisme ens pretén prendre el pèl tallant-nos quatre hores al dia l'aigua a partir de finals de gener.

Parlem d'una altra presa de pèl: la MAT. La proposta de CiU al Parlament de soterrar la línia no va prosperar gràcies al Tripartit dels Socialistes de Catalunya. Però ara que ja ho demana el comissari Monti, ara s'apunten a la idea. Benvinguts, però són una colla d'hipòcrites.

En les eleccions del març vinent els gironins tenim l'oportunitat de dir clarament al Tripartit dels Socialistes de Catalunya que ja n'hi ha prou.