L'engranatge del tripartit municipal està encallat. Només cal veure la ciutat per adonar-se'n: bruta, amb focus d'inseguretat, viàriament mal gestionada, mal mantinguda, però sobretot sense cap ambició de futur que vagi més enllà d'allò que ja està planificat, sovint per d'altres administracions. Però per sortir de l'atzucac, apareix el pla de mandat. Apareix dies després d'un greu episodi que fa aparèixer en públic la desconfiança i els recels que existeixen entre les tres socis del govern. Fa l'efecte que el pla de mandat és més un bàlsam per al neguit interior del govern que no pas una veritable recepta per a la ciutat. Per això la primera lectura sona molt a música de violins amb fragments resultants d'un copy & paste dels aspectes menys cantelluts dels tres programes electorals. Algunes coses ja desafinen (el pavelló de la Devesa, per exemple).

El pla de mandat neix en les mateixes circumstàncies que porten una parella en crisi a tenir un fill pensant que així la resoldran. "Si tenim un fill segur que les coses ens aniran millor", creuen algunes parelles en crisi de confiança mútua. I ja se sap que això és un immens error. És un error d'egoisme, naturalment. Però la ciutat pateix un govern erràtic.

Mentre, continuem sense notícies del TAV ni de les millores que s'hi han de fer, ni sabem si ens tallaran l'aigua quatre hores al dia d'aquí a un mes i mig. Un pla de mandat que arriba quan el mandat ja ha consumit una part, i quan els socis han evidenciat molt poc feeling, no és ni de lluny la solució als problemes de Girona.