15 gener 2008
Rèquiem pel xalet Tarrús
El ple d'aquest vespre ha aprovat, amb els vots en contra de l'oposició, una requalificació urbanística que permet dues aberracions: la pràctica destrucció del xalet Tarrús (se'n conservarà només una part de la façana) obra de l'arquitecte Josep Claret, i el permís per construir un edifici de 6 plantes en un indret en què els volums són menors i que ja hi ha prou densitat de població. Sospito, però, que el cas no acaba aquí. En la intervenció que he fet en nom del grup de CiU he volgut senyalar algunes irregularitats que tornen a planar sobre el dossier del xalet Tarrús:
Del xalet Tarrús n'haurem de continuar parlant. Primer perquè enguany és el centenari del seu arquitecte i segon perquè no pot ser que la ciutat hagi de pagar, en metàl·lic o en espècie, un error municipal d'envergadura. La dimissió de Joan Pluma seria l'inici de la solució.
- Han tret del catàleg municipal un edifici que hi va entrar amb totes les recomanacions i informes arquitectònics. Però per extreure del catàleg un immoble protegit la normativa del Pla Especial aprovat per l'Ajuntament de Girona l'any 1995 contempla tres únics supòsits: perquè calgui enderrocar-lo per interès general, per raons de força major (terratrèmols, catàstrofes...), o bé perquè es van equivocar en incloure'l. En l'informe de descatalogació no s'invoca cap d'aquests supòsits. L'Ajuntament fa i desfà a lliure conveniència, a diferència del que exigeix als veïns.
- Es vulnera el text refós de la llei d'Urbanisme que marca unes reserves mínimes per a zones verdes i espais lliures públics de 20 metres quadrats per cada 100 de sostre residencial. Com que gràcies a la decisió municipal s'acabaran construint un total de 1.302 metres quadarts de sostre, això vol dir que s'haurien de reservar 260,4 metres quadrats de zona verda i espai públic. No s'ha reservat ni un metre quadrat, res.
Del xalet Tarrús n'haurem de continuar parlant. Primer perquè enguany és el centenari del seu arquitecte i segon perquè no pot ser que la ciutat hagi de pagar, en metàl·lic o en espècie, un error municipal d'envergadura. La dimissió de Joan Pluma seria l'inici de la solució.
I amb dimissió o sense, no se'ls pot portar als tribunals?
No estem parlant d'un error insignificant sinó d'una autèntica prevaricació que demostra que els qui fan la llei, que no en perdonen ni una als contribuents, fan la trampa a l'engròs per sortir-se'n.
Ens estan sortint molt cars.
Tenim una ciutat cada cop més lletja i bruta, cada cop paguem més per tot, i la seva gestió té uns forats tan grossos que ens hipotequen el futur i el dels nostres fills.
A veure com ho "perfumen" tot això !!