He seguit el debat i les seves primeres seqüeles. No m'ha agradat ni com a debat (això és, realment, un debat?) ni com a espectacle polític, perquè l'he trobat fluix, inexplicable (no he entès exactament què ens volien vendre cadascun dels candidats) i profundament decebedor. No perdin el temps mirant de saber qui ha guanyat: han perdut tots dos, i hem perdut els espectadors i la democràcia. Que un sistema es basi en dues úniques opcions, i que la majoria de partits, excepte CiU, hagin caigut en la trampa espanyolista de bipolaritzar la política, això és una tragèdia per a Catalunya. Votar qualsevol altra opció que no sigui CiU és, en aquests moments, votar o pel bloc de les dretes o pel bloc de les esquerres (no cal dir que, ambdos blocs, espanyols). Ja se sap que votar Esquerra o Iniciativa és reforçar l'esquerra, i votar PP és reforçar la dreta. Els únics que ens oposem a aquest esquema maniqueu i contrari als interessos de Catalunya som la gent de CiU, agradi o no d'escoltar. Ho hem practicat durant trenta anys: mai hem governat en coalició amb cap partit espanyolista, ni hem ajudat a consolidar el sistema de dos bàndols confrontats. Ningú no ens podrà discutir que sempre hem intentat ser una tercera via, i que ho hem aconseguit fer afavorint l'objecte de la nostra raó de ser, que és Catalunya.
Els electors tenen dues tries possibles: o un sistema bipartidista, o un sistema d'equilibris i pluralitat. Aquest segon passa per una presència més forta de CiU a Madrid.