Kossovo ha declarat la seva independència de Sèrbia. Enhorabona. Europa ja té un altre Estat sobirà, encara que probablement no sigui encara un Estat lliure tenint en compte que dependrà íntegrament de l'ajuda de tercers. Però la decisió de Kossovo és un precedent important, perquè desmenteix moltes veus que, des de la dreta i l'esquerra, consideren que els altres mai tenen dret a ser independents. Kossovo s'ha fet major d'edat, i té dret a la independència perquè així ho vol la majoria dels seus ciutadans. I això també val per a Catalunya, per Escòcia, per Euskadi. Una majoria de ciutadans, articulada democràticament, és imparable. Però no hi ha dreceres: la construcció de la independència no es fa ni a batzegades, ni amb oportunismes, ni amb falses il·lusions. No ens serveix de ben res, ans al contrari, que Putin faci servir l'exemple de Catalunya o Euskadi per defensar, en realitat, exactament el contrari: el manteniment de la dependència de Kossovo de Sèrbia. Vull dir que el camí no ens el fresarà ningú.
Una reflexió final, que serveixi de lliçó a tots els que des del PSC o del PP qüestionen la independència de Kossovo: si aquesta hagués estat la primera de totes les independències de l'exIugoslàvia, i s'hagués fet exactament en les condicions d'avui (presència militar internacional que garanteix la pau, reconeixement de la UE i dels EUA) tinc la sensació que ens hauríem estalviat les guerres balcàniques.