L'administració de l'Estat obliga a fer-nos fer un paper ben galdós. Dimarts, abans del ple ordinari, n'havíem de celebrar un d'extroardinari. Quan arribo al meu seient de regidor observo que damunt la taula de la secretaria hi ha una capsa amb una mena d'estranyes nous que em desperten la curiositat. No tinc ni idea què fan aquells objectes en un lloc reservat a informes jurídics, documentació administrativa i tota mena de paperassa burocràtica. El seu aspecte és artesanal, amb unes osques decoratives que confereixen al conjunt un aire anacrònic que, malgrat que ens trobem en un saló de plens que va quedar ancorat en la modernitat del segle XIX, contrasten en un entorn carregat de micròfons, telèfons mòbils i càmeres de televisió.

Li pregunto a Lluís Pau, que fa de secretari, què caram són aquelles nous, i la resposta em desconcerta: és la tecnologia que l'Estat ordena que es faci servir per designar la composició de les meses electorals per a les eleccions del dia 9 de març. Dins de cada nou hi ha un paperet amb un número, i se n'extrauran uns quants per composar una xifra a partir de la qual es començarà a designar els ciutadans que faran de presidents i secretaris de les meses electorals. Són les nous que es fan servir a les oposicions de funcionari.

Francament, al·lucino. Que l'Estat espanyol, en ple segle XXI, faci servir un mètode tan caspós per definir les meses electorals és inconcebible. En l'era de les TIC l'únic que podem fer amb aquelles boletes de fusta és tic-tac. No puc resistir la temptació de fer una foto amb el meu telèfon i penjar-la perquè la contempleu i en digueu què en peseu, d'aquesta alta tecnologia...