No crec que José Bono tingui, quan sigui elegit president de la cambra baixa, cap mena de disposició a facilitar l'ús de la llengua catalana al Congrés dels Diputats. Si ho fes i si es comprometés a canviar el reglament per permetre l'ús habitual del català seria tota una altra història, però com que no ho farà ja està clar el que han de fer els representants del catalanisme. A mi se me'n fum qui mani a Madrid, perquè per a Catalunya populars i socialistes són exactament el mateix, inclosos els ministres del PSC. L'únic que espero és que ajudin la llengua catalana, i després de trenta anys ja hem vist on és el "catalanisme" dels ministres del PSC que ha format part dels governs espanyols: zero. Repasseu els webs dels ministeris dirigits per catalans, ara i abans, i comprovareu fins on arriba la defensa de la nostra llengua: enlloc. A Madrid, els diputats socialistes catalans voten tantes vegades com faci falta allò que vol el PSOE, i així ha estat durant trenta penosos anys.
Bono és el candidat del PSC, i els 25 diputats espanyolistes del PSC el votaran a plena satisfacció. Com van votar a favor de Magdalena Álvarez, la ministra més nociva per als interessos dels catalans. Que no ens vinguin més amb rondalles sobre el seu "regionalisme ben entès", que quan escriguin el nom de José Bono al paper per decidir el president del Congrés hauran escrit l'epitafi del catalanisme de cartó-pedra amb què estan enredant Esquerra. Votar PSC té aquestes coses.

Entre la Bonoloto i la 6/49 voto per aquesta última: almenys els diners es queden a casa.