Repassant els plans d'acció lingüística del 2004-2005 i del 2005-2006, llegint el pla d'acció per a la VIII legislatura, i creuant-ho amb les declaracions de principis de l'acord del Tinell primer i de l'acord de l'Entesa després, i amb les accions protagonitzades en el que portem de mandat, la sensació de galimaties és considerable. Hi ha una absència total de fil roig, dissimulada per una confusa aposta per la "transversalitat" que, a la pràctica, fa invisible l'existència d'una idea política d'aquest Govern sobre la llengua catalana.
Aviat farà dos anys que es va aprovar l'Estatut, els continguts lingüístics del qual són probablement del millor que té el document, però encara és hora que el Govern ens hagi presentat l'adaptació de la Llei de Política Lingüística a aquest nou marc jurídic. A què esperen? Quin problema hi ha? Que potser és el PSC (avui el seu portaveu ha demanat "prudència"!) el que frena la reforma de la Llei? No m'estranyaria, sobretot tenint en compte que en el prefaci del pla d'acció lingüística de la VIII legislatura hi ha frases literals extretes del programa socialista...
La prova de la paràlisi i l'escassa ambició del Govern és el curs en línia Parla.cat. En el pla de 2005-2006 se'ns anuncia que començarà a entrar en servei a finals del 2006 i estarà a ple rendiment al 2007. Res, ni un sol bit. Després, el 9 de març de 2007 (és a dir, ja fa més d'un any), el conseller de la Vicepresidència el presenta en roda de premsa, amb la imatge del curs ja definida i un vídeo propagandístic, i diu que a tot estirar entrarà en servei al gener del 2008. Tampoc no s'ha mogut ni un bit. De fet, tot el que hi ha a la plana www.parla.cat és el mateix vídeo propagandístic, però res més. Ni tan sols un anunci de quan entrarà en funcionament, o una explicació informant per què no ha entrat en servei en les dates anunciades pel conseller de la Vicepresidència. Avui, el secretari de Política Lingüística ens ha donat un nou termini: el tercer trimestre de 2008 (tot i que a la rèplica diria que ha dit "el darrer trimestre"). O sigui que si entra en servei en la data anunciada avui --cosa que està per veure atesos els precendets-- el retard acumulat serà de 2 anys. En un gest d'honestedat que l'honora (i que espero que no li porti problemes amb el seu superior), Bernat Joan ha hagut de reconèixer que quan van anunciar les dates "no eren prou consicents de l'abast del projecte". Carod va fer l'anunci del curs Parla.cat de forma precipitada, cosa inacceptable i més si es tracta de la llengua.
Joan també ha reconegut que les dades d'increment de pressupostos que s'havien donat fins ara eren exagerades. I és que se'ns havia venut un creixement superior al 54% (!) però no s'hi havia descomptat la consolidació (ara obligatòria per llei) del pressupost del Consorci per a la Normalització Lingüística. I el resultat és francament decebedor: si sumem les aportacions de les administracions públiques al CPNL (Generalitat i ens locals) del 2007 i del 2008 veurem que pràcticament hi ha creixement zero. És cert: l'aportació de la Generalitat s'ha incrementat de forma notable... exactament en la mateixa quantitat en què ha disminuït l'aportació dels ens locals. És a dir: els diners públics per al CPNL són els mateixos d'un any per l'altre.
(Trobareu més informació a la nota de premsa distribuïda per CiU).
Tot i que a vegades tinc la sensació que la promoció del català és víctima del consens i que mai genera polèmica, vull aportar algunes consideracions i preguntes al debat.
1. Segons les dades de la memòria 2007 del CPNL, durant el curs 2006-2007 van haver-hi 91.142 inscrits, dels quals 48.098 són estrangers. Pel que fa als cursos inicials i bàsics, van haver-hi 52327 inscrits dels quals 42.882 són estrangers. El que diu enlloc la memòria és que les inscripcions no són persones. Una persona es pot matricular un trimestre en un bàsic 1, repetir el bàsic 1 el segon trimestre i fer bàsic 2 el tercer trimestre. El compten com a tres inscripcions.
2. La mateixa persona de l?exemple anterior només haurà fet alguns mòduls del nivell bàsic, que seria el nivell mínim per poder defensar-se en situacions de la vida quotidiana. Per tant, no haurà assolit el nivell bàsic. Si us hi fixeu només 3798 persones dels 52327 inscrits han obtingut el certificat de nivell bàsic. Coneixeu un percentatge de fracàs més alt? És ineficàcia pedagògica i social o mala organització?
3. És consideren cursos d?acolliment lingüístic només els inicials i bàsics, quan el nivell llindar de llengua és el nivell elemental. Es passa d?una oferta de 2298 cursos de nivell inicial i bàsic a
397 cursos de nivell elemental. De cursos gratuïts a cursos de pagament. L?objectiu del CPNL ha de ser que els immigrants parlin amb fluïdesa el català o ens conformem amb que el xapurregin?
4. A partir del nivell elemental els cursos van incrementant el preu: a més nivell, més cars. Els preus van des dels gairebé 30 euros d?un elemental fins als més de 270 d?un curs de suficiència o superior (http://www.cpnl.cat/ensenyament/docs/importmatricules20072008.pdf). Aprendre a parlar i escriure la llengua pròpia del país, que tots tenim l?obligació de conèixer, ha de ser de peatge? És lògic que algú pugui aprendre a escriure castellà gratuïtament en una escola d?adults i que per aprendre a escriure en català hagi de pagar? Es vol fomentar la xenofòbia fent gratuïts els cursos per a immigrants i de pagament els cursos on hi ha més gent del país?
5. Us sembla lògic que el finançament del CPNL depengui de la voluntat i capacitat financera de les administracions locals? Això fa que no hi hagi capa relació entre l?oferta de cursos i la població de cadascun dels territoris. Així podem tenir capitals de comarca o poblacions relativament importants sense oferta estable de cursos.
6. Per què l?acolliment lingüístic es considera pressupost extraordinari? Que es pensen que el curs vinent no hi haurà immigrants? O es que es vol fomentar la mala organització i la precarietat laboral?
Això és el catalanisme de pluja fina, nois; s?assembla molt a la sequera, oi?
Ot Pi