La notícia de la mort de Josep Benet m'ha colpit profundament. Sabia del seu estat de salut delicat, però les notícies d'aquestes darreres setmanes confirmaven la seva vitalitat intel·lectual. A Josep Benet l'he posat molt sovint com a exemple de patriota, i per això, quan va acceptar d'escriure el pròleg del meu llibre "Cata... què?", em va donar una alegria immensa. De la seva llarga i profunda biografia em quedo amb l'episodi de les declaracions de l'Abat Escarré a "Le Monde" i de com un grapat de molt poca gent --però preparada, amb una gran força interior i una estima pel país insubornable-- va aconseguir allò que avui tot el poder de l'actual Generalitat és incapaç d'assolir: una complicitat amb la premsa estrangera que no només fou decisiva a l'hora de projectar la reivindicació catalana durant els anys del tardofranquisme i la transició sinó que va lligar per sempre la causa nacional amb la causa de la democràcia.
L'enginyeria amb què Benet i d'altres construeixen l'"Operació Escarré" és per treure's el barret. N'hi va haver prou amb intel·ligència i astúcia, i la disposició d'un abat segurament necessitat de millorar la seva biografia en el tram final de la seva vida. Les declaracions d'Escarré al corresponsal de Le Monde marquen un abans i un després en la percepció internacional sobre el règim de Franco, i fan eclosionar el paper de l'Església catalana --amb la complicitat activa del Vaticà d'aleshores-- com a motor de canvi polític, social i nacional.
En Josep Benet i d'altra gent van ser darrere d'aquella operació, conscients del seu rol en aquell moment de la història. No ho feien per guanyar cap càrrec, ni per anar amb cotxe oficial, ni tan sols per penjar-se la medalla. Ho feien perquè tocava que una generació de catalans assumís la tasca ingrata de mantenir viu el país durant la llarga travessia pel desert de la dictadura. Vist d'avui, la ximpleria i l'alegria amb què alguns ventilen tot aquest patrimoni i aquesta tradició encara esdevé més indignant.
Dono moltes, moltíssimes gràcies per tot el que ha fet en Josep Benet per Catalunya. I que descansi en pau.