És cert que Esquerra ha patit una catàstrofe electoral que molts pocs s'imaginaven. Jo no n'era un d'aquests, cosa que diu molt poc a favor de la meva capacitat de predicció. Però malgrat això, Esquerra té avui una responsabilitat gairebé major de la que tenia abans: ja no té marge per a cap altre error, perquè s'aboca a l'abisme. I no pas per culpa de CiU --que és el que fins ara ha alimentat l'estratègia socialista de la cúpula republicana-- sinó gràcies a la seva preuada criatura política, concebuda a plena consciència: el Tripartit dels Socialistes de Catalunya. Un altre error, i l'Esquerra post Colom només tindrà dues opcions: o la marginalització definitiva, o la integració dins del PSC com una Euskadiko Ezkerra qualsevol. No seria una bona notícia ni una cosa ni l'altra, i per això apel·lo a la responsabilitat dels dirigents d'Esquerra. Encara hi són a temps, malgrat que el temps s'acaba i no en sobra per a ningú (tampoc per a nosaltres). Tenen la responsabilitat de recompondre allò que fins fa poques hores encara s'esforçaven a esquinçar, convençuts --segurament perquè passen massa hora junts amb els estrategues socialistes-- que si perpetren el convergenticidi s'enduran una sucosa herència electoral.
Tenen a les seves mans una responsabilitat històrica. Que prenguin el temps que necessitin però que enviïn missatges clars i entenedors d'una vegada per totes. Ja estic tip que només siguem dirigents convergents --i no pas dels sectors crítics-- els que enviem missatges per recuperar el diàleg i arribar a acords amb Esquerra.