Després conclou que per això els catalans hem de tenir el poder de decidir. Estic totalment d'acord a reclamar el dret a decidir sobre les infraestructures, els impostos i el que faci falta. Vaig anar a la manifestació del 1 de desembre i fa molts anys que treballo per una Catalunya més lliure i sobirana. Però no fem trampes. Si avui Barcelona no ha sabut retenir aquella posició de lideratge a què va arribar al 2004 no és només perquè no tenim la capacitat per decidir sobre les infraestructures: tampoc no la teníem abans --és més: a Madrid manava el PP!-- però bé que vam aconseguir situar Barcelona al capdamunt de tot. Vull dir que ara que segons la propaganda votada per la immensa majoria dels catalans tenim el millor estatut de la nostra història, i els govern socialista ens ha abocat més diners que mai, i totes les institucions estan en total harmonia política, hem reculat a la 14a posició... i abans, que teníem els dimonis manant a Madrid i els traïdors convergents governant a Catalunya, Barcelona era líder europea... alguna cosa no acaba de quadrar. O avui ens estan donant gat per llebre, o algú hauria de començar a dir --més enllà d'utilitzacions propagandístiques-- que abans del tripartit hi havia vida, i era vida intel·ligent.
Hem de ser més rigorosos. No hem de renunciar a cap dret, i menys a drets com l'autodeterminació, sense el qual Catalunya renunciaria al seu futur. Però sense rigor ni justícia no hi ha llibertat.
At dimarts, 18 març, 2008, 
krls
Bones Xavier,
Comparteixo amb tu exactament la mateixa reclamació pel que fa a la gestió dels impostos. I a la independència efectiva de Catalunya. Jo només intento deconstruir el relat falsificat segons el qual la tàctica de CiU practicada durant anys és en l'origen dels problemes que tenen avui, posem per cas, les rodalies. És un relat fabricat des del carrer Nicaragua per acabar de retirar al catalanisme les credencials d'utilitat que l'han caracteritzat, però que sorprenentment és amplificat des de sectors sobiranistes atiats per una estúpida guerra d'odi fratricida que només pot beneficiar l'espanyolisme. El que pretenc no és discutir la teva argumentació --que comparteixo-- sinó posar les bases per a una anàlisi més justa i mesurada del paper de cadascú, i que ens condueixi a desmentir el relat del carrer Nicaragua i a refer-ne un de nou, entre tots, que no només faci justícia sinó que sobretot serveixi per donar passes endavant. El cas del lideratge de Barcelona serveix per desemmascarar el relat de la catàstrofe i la traïció nacional de què es responsabilitza CiU i els seus pactes amb el PP (que jo no vaig abonar mai) i per relativitzar la gestió del govern "catalanista i d'esquerres" que prometia obrir nous cicles, noves eres i noves Catalunya. Ara mateix avancem com els crancs, i segurament és conseqüència de les estratègies aplicades en els darrers cinc anys.
Merci pel comentari i per la molèstia de llegir-me. Fins aviat.
Carles.
Estarem tots d?acord que perquè un país funcioni millor cal que el portin la gent que el té com a prioritat. De fet, no cal ser nacionalista ni sobiranista per estar-hi d?acord, perquè és de sentit comú. Un exemple de la degradació de la política catalana és veure com hi ha candidats que se centren en ?les coses que ha fet el Jose per Catalunya? o en ?el que va fer el PP per Catalunya?, i no en les que faran ells si són elegits representants nostres. Malauradament el sentit comú fa temps que s?ha exiliat de Catalunya.
També d?acord que a Escòcia les coses van bé entre altres coses perquè també es beneficien de la política fiscal que marca Londres ?però no hi ha cap garantia que sigui així sempre i d?aquí que vulguin poder marcar-la a Escòcia etc?. Aquí, en canvi, és al revés, i el FT ja ni es deu recordar de nosaltres. La política fiscal que marca Madrid, ni tantes altres coses de disseny central, no ens beneficia ?no serem els únics però tothom se sent de lo seu?, però és que aquí el que fem és agreujar-la.
L?administració autonòmica i local estan en mans de gent que volen clavar-nos més impostos, però no per finançar cap procés d?alliberament nacional ?tot i que Esquerra encara viu d?aquest qüento? sinó per fer-nos més submisos. Estem espoliats fiscalment per Espanya, i elegim representants que no sols estan d?acord amb això sinó que volen incrementar l?espoli a casa mateix ?per més que ho disfressin parlant de solidaritat, de cooperació o de qualsevol ximpleria?. No dic que Catalunya hagi de ser un paradís fiscal, però sí que ha d?anar en direcció contrària al que estan fent ara.
El mantra de les polítiques de benestar ?quin benestar, beneits? tots els índexs de benestar no trucats des de la Generalitat baixen any rere any?, que realment significa pagar més impostos, fer més reglaments, controlar-nos més, limitar-nos tant com puguin, ens fa perdre competitivitat, oportunitats de negoci, interès en nosaltres per part del món civilitzat. Mentre no trenquem el consens d?enzes entorn de la bondat de pagar com més va més impostos a canvi de serveis com més va pitjors ?és a dir la política socialista? no serem capaços de mirar més enllà i veure quines són les nostres prioritats com a país i com a ciutadans.
Ot Pi
At divendres, 21 març, 2008, 
Eduard
Això KRLS és una cosa que tal i com n'estan d'enfrontats els lideratges de les dues formacions polítiques que ho podríen protagonitzar, CiUU i ERC és quelcom difícil de dur a terme.
És molt mes fàcil que l'espurna vingui des de la societat civil que lluny de sectarisme i interesos de mal explicar, deixin de banda picabarralles personalistes, es calcin les sabates del bé comú i mirin una mica més enllè del seu propi mèlic.
Fa falta moltísima generositat, defigir de protagonismes que sempre acaben frustrant l'objectiu final i quan tinguem això ben clar, començar a treballar per a construir, incorporant a l'argumentari tradicional del sentiment, la pàtria o la bandera, els components que ara mouen la gent, l'economia, el dèficit social, etc. Crec que és per aqui que serem capaços d'engrandir una base de gent prou gran per a impulsar qualsevol projecte de catalanisme, dins o fora d'Espanya, però amb uns components de relació comletament diferents.
Salut i ?
Benvolgut Carles,
Al meu article publicat a l'AVUI no intento dir qui son els bons ni els dolents. El missatge que miro de traslladar al lector es que Catalunya ha de comencar a ser adulta i a ser responsable de les seves accions aixi com tambe de les consequencies de les seves accions.
Jo no parlo ni de governs de CIU o tripartits a Catalunya, ni de governs del PP o PSOE a Madrid. Jo intento anar mes enlla. Posare un exemple perque m'entenguis: Aquest any la regio del futur capdavantera segons la publicacio de l'FT es Escocia. Escocia te uns poders fiscals molt minsos pero Londres te una politica fiscal prou competitiva (la 6a del mon, si no recordo malament) que fa que Escocia, ara per ara, se'n beneficii. Ara be, tots els politics i bona part dels lobbies importants estan demanant mes poders fiscals. A mes a mes els principals lobbies i think tanks demanen la transferencia de TOTS els impostos i, obviament, de poder legislar sobre aquests. Per que ho fan si Escocia va tan be? Doncs perque saben que la unica manera de garantir que Escocia continui anant be es establir un sistema que asseguri que els que dissenyen les politiques fiscals siguin gent que tinguin Escocia com la seva prioritat numero 1. Obviament aixo vol dir que el centre de decisio a de ser Edimburg i no Londres. Doncs be, amb aquest article a l'AVUI no intento explicar si Barcelona es capdavantera per que hi havia un govern de CIU o un del PP o un d'ERC. Perque aixo es conjuntural si tenim en compte el repartiment de poders entre Catalunya i Espanya. El que miro de dir, i crec que aquest es realment l'analisi rigoros que hauriem de fer tots, es que els unics que es preocuparan de que el pais realment funcioni el millor possible son aquells que el tenen com la seva prioritat numero u i aixo, en el nostre cas, no passa per Madrid sino per Barcelona. Un cop tinguem aquest poder de decisio sobre aquestes materies ja parlarem si la millor estrategia es la de CiU, la d'ERC, la del PSC o una altra.
Moltes gracies.
Xavier