La marea socialista que envaeix Catalunya d'ençà que Esquerra va decidir entregar-los tot el poder del país, d'una forma que cada dia que passa és menys comprensible, ha arrasat Catalunya, però Convergència i Unió ha demostrat que és la força central i amb major fortalesa del catalanisme. Resistir en aquest context és una proesa, és una gesta èpica que té un gran valor: CiU ho tenia tot en contra perquè contra nosaltres s'havien conjurat dreta i esquerra, espanyolistes i independentistes... i vet aquí que resistim com ningú. Entre un PSOE que creix i un PP que també puja, gairebé tothom s'esfondra en abismes dels quals ara els serà difícil sortir. Però CiU aguanta, i aguanta bé: creixent en percentatge a Girona i Barcelona. Que en prenguin nota els qui n'hagin de prendre. Per ells va el pollastre. Han menyspreat les oportunitats que han tingut per evitar aquesta situació, i han negligit obrir portes per escapar de les urpes del poder socialista. Avui Catalunya és, políticament, més espanyola del que no era abans dels invents dels "estrategues" d'Esquerra. Per això, malgrat que em sento molt feliç per tanta gent que ha patit el menyspreu i la prepotència del Tripartit dels Socialistes de Catalunya, branca Esquerra Republicana, la conclusió que en trec és d'una gran preocupació: la suma de CiU i ERC a Madrid és només 13, i fins avui era de 18.