Quina temporada que portem. M'acabo d'assabentar de la mort d'en Salvador Escamilla, admirat locutor i infatigable treballador per la difusió i promoció de la cultura popular catalana. De la seva mà la cançó va obtenir un gran ressò. Fou una veu del catalanisme a les ones, que sabé apostar per joves creadors. Noble, bondadós, amable. El vaig conèixer durant la meva etapa a l'Agència Catalana de Notícies i en tinc el record d'un home d'una cordialitat sensacional, fresc, d'un catalanisme insubornable. Tinc la sensació que se n'ha anat sense que li hàgim pogut agrair, nacionalment, tot el que ha fet per aquest país. Adéu Salvador: ens queda el teu somriure, i el teu inesborrable "Bon dia, Catalunya!".