02 març 2008
Tenim un govern presidit pel cinisme
Llegeixo l'article que signa el president de la Generalitat, José Montilla, a l'Avui en què demana un resultat que asseguri la victòria de Zapatero a les eleccions de diumenge que ve, i el que signa el vicepresident del Govern, Carod-Rovira, al mateix diari, i no em recupero de l'estupefacció. Per cert, el mateix dia que la premsa informa de la participació del conseller Puigcercós al capdavant de la manifestació anti-MAT de Perpinyà (aquella que el Govern de la Generalitat troba imprescindible). El mal que afecta Catalunya és en aquests articles i aquestes notícies: un menyspreu absolut pel ciutadà, una degradació moral de la política fins a extrems insostenibles. Un frau fet govern.
El president Montilla ens demana suport per a Zapatero "en clau catalana". Què és la clau catalana, senyor Montilla? Que els gironins ens deixem prendre el pèl i donar pel dallonses votant un partit que ens vol fer pagar l'enderroc del viaducte? Que callem i aplaudim quan vostès exhibeixen de forma indecent l'orgull d'haver construir vuit quilòmetres d'autovia en quatre anys? Que suportem la seva execrable gestió dels trens de rodalies? Que callem i somriguem quan ens presenten un programa electoral on ens venen com a gran favor allò que la llei els obliga a fer? Que estiguem contents quan els pressupostos de l'Estat no s'executen quan es tracta d'obres a Catalunya? S'ha de ser cínic, com a mínim, per sortir en nom de la presidència de Catalunya a demanar suport a un candidat tan mentider, amb tan poca¡ moral i tanta hipocresia. On són els papers de Salamanca, senyor Montilla? On són les balances fiscals?
El president de Catalunya s'ha prestat a fer de lacai del candidat Zapatero. Aquesta és la clau catalana a què arriba el socialisme català.
Però l'article del vicepresident del Govern tampoc no es queda curt. Torna amb la lletania avorrida de sempre que ara, cinc anys després de formar part del govern català, d'haver investit gratuïtament el president espanyol i d'haver aprovat tres dels quatre pressupostos espanyols, es converteix en un insult a la nostra intel·ligència. Perquè, a veure Carod: vols tenir la capacitat de decidir per poder decidir fer costat al PSC i al PSOE, oi? Perquè fins ara és el que feu i el que anuncieu que fareu: des de la complicitat amb lleis que ataquen l'autogovern com la llei de dependència fins a fer d'escolanets acollonits de governs decadents com el de l'Ajuntament de Girona, fent de comparsa necessària per a l'aprovació de la construcció d'un pavelló al parc de la Devesa (el parc urbà més gran de Catalunya). Voleu decidir per fer això? Voleu tenir capacitat de decisió per ajudar el PSC a fer possible projectes impresentables?
Ja sabem fins on arriba la capacitat de decisió d'Esquerra quan governa amb el PSC. A zero. A la pura ocupació de les poltrones, els salaris, els cotxes oficials. Heu demostrat durant cinc anys a tot arreu on governeu que sou un apèndix, i per cert molt barat, del PSC. A Girona ho tenim clar. La vostra capacitat de decisió consisteix a ajudar el PSC a construir un pavelló que la gent no vol ni entén, sense escoltar els veïns.
El PSC i ERC actuen encara com si no haguessin governat mai. Però a Girona porten 30 anys ocupant el poder i a Catalunya ja en fa cinc que manen. I a Espanya han manat molts més anys que el PP, amb un resultat nefast per a Catalunya. Cada dia hi ha més gent que us cala, que sap de quin peu calceu.
El president Montilla ens demana suport per a Zapatero "en clau catalana". Què és la clau catalana, senyor Montilla? Que els gironins ens deixem prendre el pèl i donar pel dallonses votant un partit que ens vol fer pagar l'enderroc del viaducte? Que callem i aplaudim quan vostès exhibeixen de forma indecent l'orgull d'haver construir vuit quilòmetres d'autovia en quatre anys? Que suportem la seva execrable gestió dels trens de rodalies? Que callem i somriguem quan ens presenten un programa electoral on ens venen com a gran favor allò que la llei els obliga a fer? Que estiguem contents quan els pressupostos de l'Estat no s'executen quan es tracta d'obres a Catalunya? S'ha de ser cínic, com a mínim, per sortir en nom de la presidència de Catalunya a demanar suport a un candidat tan mentider, amb tan poca¡ moral i tanta hipocresia. On són els papers de Salamanca, senyor Montilla? On són les balances fiscals?
El president de Catalunya s'ha prestat a fer de lacai del candidat Zapatero. Aquesta és la clau catalana a què arriba el socialisme català.
Però l'article del vicepresident del Govern tampoc no es queda curt. Torna amb la lletania avorrida de sempre que ara, cinc anys després de formar part del govern català, d'haver investit gratuïtament el president espanyol i d'haver aprovat tres dels quatre pressupostos espanyols, es converteix en un insult a la nostra intel·ligència. Perquè, a veure Carod: vols tenir la capacitat de decidir per poder decidir fer costat al PSC i al PSOE, oi? Perquè fins ara és el que feu i el que anuncieu que fareu: des de la complicitat amb lleis que ataquen l'autogovern com la llei de dependència fins a fer d'escolanets acollonits de governs decadents com el de l'Ajuntament de Girona, fent de comparsa necessària per a l'aprovació de la construcció d'un pavelló al parc de la Devesa (el parc urbà més gran de Catalunya). Voleu decidir per fer això? Voleu tenir capacitat de decisió per ajudar el PSC a fer possible projectes impresentables?
Ja sabem fins on arriba la capacitat de decisió d'Esquerra quan governa amb el PSC. A zero. A la pura ocupació de les poltrones, els salaris, els cotxes oficials. Heu demostrat durant cinc anys a tot arreu on governeu que sou un apèndix, i per cert molt barat, del PSC. A Girona ho tenim clar. La vostra capacitat de decisió consisteix a ajudar el PSC a construir un pavelló que la gent no vol ni entén, sense escoltar els veïns.
El PSC i ERC actuen encara com si no haguessin governat mai. Però a Girona porten 30 anys ocupant el poder i a Catalunya ja en fa cinc que manen. I a Espanya han manat molts més anys que el PP, amb un resultat nefast per a Catalunya. Cada dia hi ha més gent que us cala, que sap de quin peu calceu.


Publica un comentari