28 abril 2008
Can Turon baixa la persiana
He llegit que can Turon tanca portes per la jubilació dels seus propietaris. Ha estat un establiment molt freqüentat, per la seva ubicació i pel seu servei. La meva primera vaixella, de la qual encara conservo moltes peces, la vaig comprar allà. Deu fer més de 20 anys. Era una vaixella blanca, sòbria i elegant, sense cap artifici ni concessió al barroc de qualsevol mena i amb una característica que sempre he buscat en els elements que decoren la meva vida: un classicisme contemporani. Línies esveltes però sense emfasitzar més del compte la funció del plat o de la salsera.
El cas és que el centre de Girona perd un altre negoci familiar, no sé si per la dificultat del relleu generacional o per les circumstàncies adverses en què el comerç tradicional ha de resistir.
Divendres parlava amb un botiguer de la Rambla, aprofitant que hi havia la botiga al carrer, i em traslladava una certa inquietud per l'esdevenidor. En el seu cas no pas pel relleu generacional, perquè el relleu és ell mateix, ni pels resultats d'ara mateix, perquè gràcies a un esforç constant de renovació aconsegueixen mantenir la competitivitat. El problema és que cada dia hi ha més dificultats ambientals: la competència salvatge de les grans superfícies, la nul·la sensibilitat d'algunes administracions, els marges cada dia més estrets, la dificultat a trobar personal...
Si es manté aquest menyspreu cap al botiguer i el comerciant, que és un menyspreu molt d'esquerres i molt progre, no ens en sortirem.

 
Escrit per krls el dia 28.4.08 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici