13 abril 2008
N'hi ha que no tenen raó de queixar-se
Em fa gràcia que des d'Esquerra s'expressi indignació pels nomenaments ministerials de Zapatero. A Girona, els seus regidors van impedir l'aprovació d'una moció que demanava el cessament de la ministra Magdalena Álvarez. A la Diputació de Barcelona van votar a favor de Celestino Corbacho. I el partit que han triat de soci permanent té força suficient com per fer trontollar qualsevol decisió de Zapatero... i veig que enlloc d'això es posa a aplaudir frenèticament i entusiasta. I, doncs, de què es queixa Esquerra? M'ho poden explicar de forma coherent? Vull dir, que sigui coherent amb el fet que s'han casat amb el mateix partit que fa possibles totes aquestes coses i, a més, les troba la mar de bé. El PSC fa i farà el que li dóna la gana perquè sap que tindrà sempre els vots d'Esquerra.

Si Esquerra s'ha equivocat amb el soci triat, que ho digui. Si Esquerra s'ha equivocat amb l'estratègia i no ha aconseguit forçar el PSC a canvis d'actitud i de polítiques, que ho reconegui. Però com que no ho fa, dedueixo que n'està la mar de satisfeta i orgullosa. Per això no entenc que hi hagi queixes per com el PSC aplaudeix i participa activament d'un govern que insulta el Parlament de Catalunya i els catalans en general mantenint de ministra la persona més inútil de la democràcia. Menys hipocresia i menys discursos de cara a la galeria.

 
Escrit per krls el dia 13.4.08 | Enllaç permanent |


2 Comentaris:


At diumenge, 13 abril, 2008, Blogger Manel Bosch i Pagans

Una mostra més de deriva ideològica d'aquest partit. Espero que l'executiva que surti del proper congrès acabi amb aquesta sagnia perquè tots, persones afins a CiU també, sortim perdent si la segona força política del catalanisme es desintegra d'aquesta manera. Actualment Esquerra ha aconseguit tenir tants votants com ex-votants (Increible!) i si molt no canvien les coses això no ha fet més que començar.
Per cert, sembla que als fracassats polítics la cursa ministerial els tapa les seves inaptituds. Exemples? Un Joan Clos que no hagués guanyat les eleccions municipals a Indústria, Una Álvarez que no afegirem comentaris i un Sebastian que va obtenir un dels pitjors resultats del PSOE a l'Ajuntament de Madrid passa a substituïr en Clos.

 

At diumenge, 13 abril, 2008, Blogger krls

Manel, això d'oferir ministeris als polítics que fracassaren és la pitjor cosa que pot cometre un governant en temps de crisi. Crec que és un govern de poc recorregut, però ja ho veurem. Personalment tenia la convicció de Magdalena Álvarez continuaria al front del Foment, perquè els socialistes no en deixen passar ni una: n'hi ha prou com perquè el Parlament de Catalunya ho vulgui perquè ells hi estiguin en contra.
Quant a Esquerra comparteixo amb tu la preocupació pel panorama que se'ns presenta. Però jo no tinc gens clar que Esquerra vulgui fer cap altra acord polític que no sigui amb els socialistes. De fet, tinc la certesa que hi continuaran pactant.

 

Publica un comentari

~ Inici