06 abril 2008
Notes per no oblidar-me'n
Preparo la setmana que comença, però vull diexar algunes anotacions relatives a la setmana que s'acaba. Les hauria volgut escriure abans però el ritme infernal d'aquests dies no m'ho ha permès. Ha estat una setmana de Ple al Parlament, i la setmana que ve hi ha Ple a l'Ajuntament (dimarts).

  • Les obres del TGV a la ciutat de Girona ja haurien d'haver començat. El web oficial impulsat per l'Ajuntament anunciava feia dies que començarien al primer trimestre del 2008, i ja hem entrat al segon trimestre i no hi ha ni una sola rasa. Per no haver-hi tampoc no hi ha la famosa oficina d'informació ciutadana l'obertura de la qual s'ha tornat a ajornar per quarta vegada. Ni tampoc no s'ha convocat cap altra reunió de la comissió de seguiment. No puc creure que aquest sigui un tema que només interessi el grup municipal de CiU, però ni PSC, ni ERC ni ICV mouen un dit. Només demanaria que posessin amb el TGV el mateix empeny i entusiasme que posen a aconseguir que el pavelló de la Devesa s'acabi construint, malgrat l'opinió contrària de molta gent de Girona (a la qual no han volgut consultar a través d'una consulta popular). Almenys el Pavelló té dins de l'equip de Govern qui el defensa i qui se'n preocupa, en canvi les obres del TGV corren pels despatxos de la plaça del Vi com l'Esperit Sant.
  • M'ha sorprès el silenci dels principals benefactors del president José Montilla davant el que per a mi ha estat una mostra flagrant de voluntat de sucursal que estigmatitza la política socialista: li acaba de demanar al Govern espanyol les solucions a un problema que pertocaria de resoldre adequadament a les nostres institucions. A Montilla la responsabilitat de la presidència no li preocupa gens: com que no té nassos de governar --no confondre amb manar-- passa la pilota al Govern de l'Estat i li demana que li arregli el problema. I tots contents. Si aquest és el que ha de defensar amb "la màxima fermesa", com li agrada dir, les competències del nou Estatut anem ben arreglats! A la primera dificultat s'espolsarà els problemes enlloc de resoldre'ls, i comptarà amb el silenci comprensiu i còmplice d'Esquerra.
  • Es parla de situació d'emergència i es busquen solucions desesperades. La veritat és que si s'hagués fet cas del que va aprovar el Parlament l'any 1996 i el que va reclamar el Govern de CiU avui ningú no parlaria d'emergència ni s'estarien fent plans a corre-cuita per garantir el subministrament d'aigua. La feina de previsió es va fer, només que als actuals governants, aleshores a l'oposició, els convenia atiar qualsevol argument per desgastar el Govern. L'únic objectiu era treure CiU del poder, i no van dubtar a aliar-se amb la involució per aconseguir-ho. Avui paguem les conseqüències del poc amor pel país d'una oposició irresponsable, a la qual li importava molt poc si el país corria risc de patir sequera. Algú hauria d'explicar per què des de l'internacionalisme progressista que suposadament practica ICV es diu que no pot ser que l'aigua vingui d'un país estranger...
  • Carod-Rovira torna a obsequiar-nos amb la seva manera especial d'entendre la política, en parlar d'una pinça entre el govern de l'Estat i CiU. És curiós que l'home-pinça d'aquest país (la pinça amb qui sigui per tal de fotre CiU) digui que defensar el Segre i el seu cabal és treballar per Espanya. Des de l'experiència gironina els aconsello que la gent del Segre faci tot el que pugui per evitar el transvasament: el Ter se'ns mor, s'incompleix la llei pel que fa al cabal ecològic del riu... però no ha deixar d'anar ni una gota d'aigua a Barcelona. I si la persona que ha de transmetre tranquil·litat a la gent del Segre és Carod-Rovira...
  • De l'ocurrència de Puigcercós de fer un "front catalanista" a Europa no n'hauríem de parlar perquè si algú es prengués la molèstia de pensar-hi gaire --cosa que espero que no faci ningú-- s'adonaria de la incoherència del plantejament. Hi ha algun altre país que faci això mateix? Cap ni un. En canvi, a la majoria les forces patriòtiques volen el millor per al seu país i els governs més sòlids i amb major lideratge per afrontar els problemes. Però això no compta: el que pretén el futur candidat Puigcercós és d'una banda veure si algú pica i li garanteixen escó al Parlament Europeu (per enviar-hi Carod-Rovira, potser?), i de l'altra jugar a "pactes catalanistes" en un àmbit molt allunyat que no molesti el seu soci predilecte. I no hem d'oblidar que Esquerra té la tradició de proposar "pactes catalanistes" per, després, pactar amb el partit que el rebutja de forma vehement i enviar a l'oposició el que l'acceptava.

 
Escrit per krls el dia 6.4.08 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici