28 abril 2008
Panikkar i la llengua catalana

Torno de l'acte de nomenament com a doctors Honoris Causa de la Universitat de Girona de tres personalitats del nostre país: Raimon Panikkar, Carmina Virgili i Joan Rodés. M'assabento, pel discurs de Josep M. Terricabras --oficiant de padrí de Panikkar-- que la biblioteca particular del pensador serà llegada a la UdG, cosa que em sembla una notícia fabulosa per a la nostra universitat i que afegeix valor al pòsit filosòfic que al seu dia es va enriquir notablement amb el fons Ferrater Mora i la seva càtedra.
Panikkar és el pensador català viu de major referència internacional. És un home viatjat, tant des d'un punt de vista físic com intel·lectual, i de coneixements amplíssims. Desconec quantes llengües domina, però sé --perquè ho ha dit ell avui a Girona-- que el català és la seva llengua, i és una llengua que estima tant que en parlar-ne i expressar allò que algú encara s'entesta a discutir ("la llengua és l'ànima d'un poble") ha estat l'únic moment en què se li ha trencat la veu. Una lliçó magistral per a tots aquells que confonen la fidelitat a la llengua pròpia --que vol dir desig d'excel·lència, de qualitat, de modernitat-- amb el campanar d'un poble tancat en si mateix.
Més enllà d'això, Panikkar ens ha regalat reflexions sobre la interculturalitat, confrontada a la multiculturalitat, i a les relacions entre occident i orient, que val la pena que retinguem. Espero poder disposar del text del discurs i posar-lo a disposició.

 
Escrit per krls el dia 28.4.08 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici