La reacció del PSC a la posició de CiU sobre el nou finançament del país és d'allò més desconcertant i decebedor. Diuen que no és admissible perquè és insolidària amb Espanya. Quins nassos i quina cara dura: o sigui que reclamar el compliment de l'Estatut és ser insolidari amb Espanya. Caram: aquests són els que han de defensar els interessos catalans a Madrid? Aquests són els negociadors preferits d'Esquerra per aconseguir fer complir l'Estatut? Això es complica. Mentre Esquerra encara no ha decidit què vol ser quan sigui gran (i ja fa cinc anys que governa aquest país...), el PSC va tirant milles i va aplanant el camí per tal de fer fàcil la vida del seu màxim dirigent, Zapatero, i no emprenyar-lo massa ara que vénen vaques flaques. Segur que els ho agrairà col·locant més directors generals i secretaris d'Estat amb militància al carrer Nicaragua. Amb els seus, Zapatero sap ser agraït.
Tenim el que ens mereixem? No ho crec pas. Tenim el que Esquerra va decidir que ens mereixíem, que no és el mateix. I cada dia és més sagnant l'error de posar tot el país en mans del PSC. El catalanisme del futur jutjarà amb molta severitat la gran equivocació que l'ambició desmesurada, l'odi i la frustració d'un grapat de ressentits, embriacs de poder, van consumar. Per això em fa molta gràcia aquest patètic intent de tornar al simulacre d'equidistància per part d'uns candidats acabats, tocats i potser enfonsats. Ara ja em fa riure. Penso en totes les persones d'Esquerra que reien per sota el nas --o de forma més evident-- veient la nostra gran decepció quan ens vam adonar que el pacte del segon tripartit ja estava fet d'abans de les eleccions. N'estan tan convençudes com aleshores, de l'encert del seu pacte? Segurament, perquè fa temps que el seu imaginari està colonitzat --i acomplexat-- pel PSC. Que facin el congrés, i ja veureu com els faltarà temps per enviar missatges tranquil·litzadors al soci principal del Tripartit dels Socialistes de Catalunya. No tardaran ni un dia.
Això és el que tenim, que no és allò que ens mereixem. Catalunya es mereix molt més.