Avui hem celebrat ple ordinari. L'ordre del dia segueix la tònica habitual del tripartit en el que portem de mandat: mediocritat, poca volada. Només l'aprovació del pla d'energies renovables podria indicar una certa idea de futur. Aquesta incapacitat per portar a ple plans de futur no m'estranya gens, perquè encara avui els regidors de l'equip de Govern tenen serioses dificultats per recordar-se de com em dic, i em canvien el cognom sempre que en tenen ocasió. Els deu fer gràcia. Però que algú que ha de decidir sobre la ciutat --i que cobra dedicació exclusiva per fer-ho-- no sàpiga retenir el cognom del portaveu d'un dels grups municipals de l'Ajuntament indica el poc interès que hi posen i el poc respecte que tenen per als que no pensem com ells, que ja se sap que van néixer tocats amb el do de posseir la veritat. Per mi poden continuar exhibint la seva particular mala educació, el seu mal estil d'entendre les relacions que han de mantenir amb l'oposició.

En aquest context ja us podeu imaginar que els sis representants de CiU fem tot el que podem, encara que al davant hi tinguem un equip de Govern de 17 regidors, que és la suma dels membres del PSC i de les crosses, sempre a punt, d'Esquerra i ICV.

La conseqüència és que molt sovint els argumentaris dels regidors de l'equip de Govern són d'una inconsistència que espanta. Per exemple, fa tot just un mes, l'alcaldessa de la ciutat deia en el ple que desconeixia totalment la data d'inici de les obres del TAV i em preguntava a mi, volent fer-se la graciosa, si jo la sabia. El cas és que li hauria de caure la cara de vergonya no saber la data de les obres més importants de la ciutat a menys d'un mes que s'haguessin de començar, com s'ha comprovat posteriorment. O mentia quan deia que no sabia quan començarien, o té un problema molt greu d'informació. No sé què és pitjor.

Avui al ple hem tornat a tenir diverses mostres d'aquest capteniment. Quedarà per a la història la insistència de la regidora Terés i l'alcaldessa, a la prgunta de l'Albert Riera, a dir que les escoles de la ciutat estan netes, quan hi ha un clamor del sector que diu que les coses no es fan gens bé. La gent que es queixa s'ho deu inventar, imagino.

Però el més surrealista s'ha esdevingut en l'apartat relatiu al catàleg de patrimoni de la ciutat. Un equip de Govern que ha estat condemnat a pagar 2,3 milions d'Euros per la mala gestió feta en el cas del xalet Tarrús hauria de tenir un mínim de prudència a l'hora d'abordar aquesta qüestió. El cas és que avui s'han aprovat una sèrie de canvis en la catalogació d'edificis que acaben de dinamitar el poc que quedava de la política de catalogació municipal. Jo no sé què pensaran els tècnics que fan interessants informes arquitectònics de catalogació d'edificis i que després veuen com s'argumenta en contra d'allò que han defensat aferrissadament. El resultat d'aquesta política és esfereïdor: acabarem tenint una ciutat en què els edificis catalogats seran, en realitat, pures façanes. Literalment, vull dir: es conservarà només la façana, per salvar la cara de l'Ajuntament i que pugui dir que fa alguna cosa per salvar el patrimoni cultural, i punt.

Jo ja puc imaginar que si ets membre d'un equip de Govern que té el suport de 17 dels 25 regidors que formen l'Ajuntament t'ha de fer molta mandra haver de donar explicacions en un ple que mai et podrà obligar a canviar res. Però la democràcia ja les té, aquestes coses. I nosaltres no ens cansarem; més aviat al contrari. O sigui que, em diguin com em diguin, no s'estalviaran pas ni preguntes, ni mocions, ni intervencions crítiques quan calgui i fer-les.