Ja no sé si és per tercera o per quarta vegada, però Esquerra torna novament a l'equidistància per fer creure que es troba al mig de l'espai entre CiU i el PSC-PSOE. Del que estic segur és que aquesta vegada servirà per avorrir definitivament la bona gent que ja no creu ni creurà més en els contes d'en Pere i el Llop que explica la direcció republicana. Tot això no és més que una estratègia per mantenir-se en el poder i tirar pilotes fora. No cal que s'hi esforcin.

Només cal escoltar el que diuen en ambients relaxats i discrets alguns savis socialistes. La fórmula del Tripartit --és a dir, l'escolanització definitiva d'Esquerra-- la porten treballant i preparant des de fa molts d'anys. Ho expliquen amb l'aire de superioritat que els caracteritza i amb un rotund menyspreu cap a la capacitat intel·lectual dels suposats estrategues d'Esquerra. Diuen que amb la seva incorporació a equips de govern on no eren necessaris --des de l'Ajuntament de Barcelona fins a la Diputació-- van anar preparant el terreny i se'ls van anar fent seus per tal que "se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Mentre el PSC els acomplexava per la suposada relació paterno-filial amb Convergència, els anava colonitzant l'imaginari per tal que un dia --que finalment va arribar-- fos acceptat com la cosa més natural del món un pacte de govern entre dues forces que a priori defensen models nacionals diferents.

Si tarda més temps, el dia que Esquerra decideixi anul·lar el matrimoni canònic amb el PSC potser ja serà massa tard. Si és que ho decideix mai, cosa que dubto. Potser no servirà de res. Mentrestant, que ens estalviïn més sopars de duro, que ja no atipen ningú. Que procurin governar bé (cosa que encara està per demostrar) i es deixin d'especulacions gratuïtes d'estricte consum intern.