08 juny 2008
Guanya l'Esquerra previsible
Les eleccions que ha celebrat Esquerra a president i secretari general són un exemple de pràctica democràtica, que no té precedents en el nostre entorn polític. Una altra cosa és que, malgrat això, s'hi hagin observat tots els meandres característics de les pràctiques de democràcia convencional destinades a afavorir uns i perjudicar d'altres, però és un assumpte intern en què no penso ni vull entrar. Ho esmento només per matisar la candidesa dels beats que ens volen fer combregar amb rodes de molí i confonen la forma amb el fons. M'ha agradat i els felicito per haver-ho aprovat al seu moment, però que això no desvirtuï l'anàlisi de fons: el resultat s'assembla molt --amb matisos, això sí-- al resultat que s'hauria donat si les eleccions s'haguessin celebrat pel mètode tradicional.

Parlem, doncs, del resultat. I el resultat és que l'aparell i els que en viuen --de dins i fora del partit-- ja treballen intensament escrivint el relat oficial amb què s'ha de llegir el que ha passat: suport incondicional de la militància al Tripartit dels Socialistes de Catalunya. Sumen els vots oficialistes (Puigcercós i Benach) i els oposen als dels crítics (Carretero i Renyer), i arriben a la conclusió que Esquerra ha de continuar formant part del TSC sense qüestionar-ne ni les bases de la seva fundació ni el pacte de govern. Vénen a dir que l'equidistància expressada per Puigcercós aquestes darreres setmanes ha tornat a ser una nova maniobra d'intoxicació i engany a l'opinió pública, i que, com en el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, ja se sap que votar Esquerra és votar per Montilla. És l'Esquerra previsible, que serà l'Esquerra que es presentarà a les eleccions nacionals de la tardor de 2010.

Discrepo d'aquesta anàlisi interessada, que prové més dels despatxos de les conselleries governades per Esquerra i els amics i coneguts beneficiats d'estudis pret-à-porter per menys de 12.000 euros que no pas d'una observació distant. Penso que a Esquerra hi ha gent que s'ha adonat del problema que representa la societat limitada constituïda amb un soci majoritari, el PSC-PSOE, que té una agenda de desnacionalització de Catalunya en marxa. Altrament no s'explicaria el resultat de Reagrupament.cat, que sense mitjans, sense plataformes de promoció personal, sense alliberats disposats a comprometre la seva carrera política, ha aconseguit un segon lloc, a poca distància de l'oficialista Puigcercós. Per no citar la guerra bruta a què ha hagut de fer front, en titllar-lo de submarí de Convergència. És una acusació que no s'aguanta perquè, de tots els candidats, tinc la sospita que és l'únic que preferiria passar a l'oposició abans que pactar amb PSC o CiU.

Jo crec que l'instint de supervivència s'imposarà per damunt d'altres instints, però és cert que veient les anàlisis d'aquestes hores dels entorns propers a Esquerra em temo que la temptació és una altra. Hi ha gent que sembla obsessionada a ensopegar tres i quatre vegades amb la mateixa pedra, a l'espera que al final sigui la pedra la que es cansi. L'electorat ja és una altra cosa: fa un parell de mesos ja va dir clarament el que pensava.

Estic força d'acord amb l'article de Vicenç Villatoro a l'Avui d'avui.

 
Escrit per krls el dia 8.6.08 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At dilluns, 09 juny, 2008, Anonymous Anònim

ERC estan molt mal encaminats, si continuen així a les properes eleccions faran quatre diputats...

 

Publica un comentari

~ Inici