Des que vaig sentir, fa temps, la tesi que s'havia de despolititzar la llengia, proclamada amb la màxima solemnitat pel conseller de la Vicepresidència i aleshores president d'Esquerra, vaig pensar que era un error gravíssim, de conseqüències molt negatives per al país. Desgraciadament no em vaig equivocar. El català en mans del Tripartit no ha parat de retrocedir, sota aquella funesta idea. Avui, la literatura política relativa al català que genera el tripartit és alarmant. Hi ha una agenda socialista en marxa, consistent a arrencar la imaginada "crosta nacionalista" a la llengua, que passa per davant dels nassos d'una Esquerra totalment neutralitzada per l'efecte cotxe oficial.

Per això em sembla destacable el que diu l'ex-candidat d'Esquerra a la presidència, Jaume Renyer, al seu bloc, on fa referència a l'interessant article de Toni Cucarella. Renyer recorda coses que qüestionen obertament la política seguida per la conselleria de la vicepresidència, dirigida per Esquerra:

Despolititzar la normalització lingüística pensant que així aquesta serà assumida pels qui no comparteixen les aspiracions nacionals catalanes i d'aquesta manera se n'ampliarà l'ús social, és un error polític greu.

I encara més:

En els darrers anys, des de l'independentisme mateix, la lluita per la llengua ha deixat de ser prioritària front a la preeminença atorgada a la governabilitat a qualsevol preu i a les polítiques socials (acceptant no de forma explícita però sí de manera implícita que aquestes són diferents i preferents a les reivindicacions nacionals).

Celebro que des d'Esquerra algú faci plantejaments coincidents amb els nostres. Espero que enlloc de dedicar-se al tacticisme permanent, els dirigents d'Esquerra trobin temps per adonar-se que la línia roja de la política lingüística no és la tercera hora de castellà. És tota una nova política que cal emprendre, corregint la deriva a què ens estan portant.