06 juny 2008
Preocupat pel català, però amb ganes de lluita
Els catalans no tenim cap dret a tirar la tovallola de la defensa de la llengua. Hi ha dies que et sents vençut, perquè t'envolta la preocupació i vius petites rendicions quotidianes; però mentre d'altres pobles es recreen en la seva melangia, els catalans tenim per costum alçar-nos i continuar el camí. Anem per feina. Ho hem demostrat al llarg de la història i ho tornarem a demostrar tantes vegades com faci falta, encara que des de fora --i algun ximple irresponsable des de dins-- ens convidin a deixar-ho estar i facin tot el que puguin per desprestigiar les nostres conviccions i desmobilitzar la societat civil.

No estic segur que els intents d'acabar amb l'esperit català no progressin, d'ençà de la greu equivocació d'Esquerra de posar tot aquest país a les mans dels unionistes d'esquerres. Potser avui tenim més capteniment de funcionari del que no teníem ahir, i potser avui el gregarisme de la massa acomodada i divertida té més prestigi que l'emprenedor inconformista, incòmode i sofert. Tan se val. Això passarà avall si continua havent-hi persones, famílies i grups socials que romanen fidels a l'esperit del país. Del que estic convençut és que ens en començarem a sortir quan aconseguim treure'ns de sobre l'estigma del tripartit: la mediocritat, la covardia com a forma de governar, la gremialització dels programes de govern.

La llengua catalana està amenaçada, però la seva defensa demana més rigor i noves estratègies. Demana més astúcia. La política de defensa del català es basa encara en les estratègies i els argumentaris creats --i d'una gran eficàcia-- per fer front a una situació que ara no es dóna: la prohibició legal, la prohibició a l'ensenyament, la prohibició com a llengua oficial, etc. Tot això avui ja ho tenim però continuem pensant la política lingüística com si encara tinguéssim al davant una situació de prohibicionisme.

Hem d'afinar cada acció que fem, perquè no podem perdre cap llençol. L'ofensa, greu i innoble, d'Air Berlin a la nostra llengua demana una resposta intel·ligent i, sobretot, eficaç. Potser demana accions no visibles, gestions a diversos nivells, empatia... i molt poques ganes de penjar-se medalles. He visitat el web de la companyia i no és diferent del de moltes empreses catalanes: no té versió al català. Però m'he descarregat la guia de viatge de la ciutat de Barcelona que ofereix als seus clients en versions alemanya i anglesa, i veig que algú hi ha fet un treball silenciós, eficient i pensant en el país. A la guia editada el 13 de maig passat hi ha una correcció general pel que fa als topònims i noms dels carrers, s'informa que les interseccions dels carrers es diuen "xamfrà", en català a l'original. I aclareix el següent als lectors:
It was at that point [parla de la influència dels francs] that Barcelona and Catalonia started shaping their own identity, different from the rest of Spain. This is most apparent in the language. Spanish, or Castilian, has many Arab words, while Catalan has many French words instead. So Catalan is not a Spanish dialect, but a language in its own right, related to other Romance languages.
Incrustar una esvàstica al logotip de l'empresa em sembla una pèssima resposta. Amb la simboligia vinculada a l'Holocaust no s'hi juga. Les víctimes de l'esvàstica, els horrors que sota aquesta bandera es van cometre, demanen més consideració. Em repugna quan sento un locutor de la Cope definir el govern de Catalunya com a "nacionalsocialista" perquè és tenir molt poca consideració al que va representar l'horror nazi i pel sofriment de les víctimes. La banalització de símbols que han presidit les pitjors matances del planeta --l'esvàstica, la falç i el martell-- em sembla molt perillosa i desafortunada. Quan veig un d'aquests símbols penso en els milions de persones que els van contemplar, maleïnt-los, les darreres hores de la seva vida. O en els milions de persones que han viscut privats de llibertat, d'aliments, de realització personal, perquè quatre dements van voler redimir-los sota el jou d'una nova religió, just quan la religió convencional ja començava a prendre consciència dels seus errors passats.

Hem de contraatacar, sí, però amb la mateixa intel·ligència dels pobles que, essent minoritaris i sempre perseguits, han sabut resistir els atacs dels poderosos. Sempre serem el David de la història, i això ens obliga a ser més enginyosos, més astuts, més vius, més treballadors. I a no tenir dret a rendir-nos, ni a cansar-nos.

 
Escrit per krls el dia 6.6.08 | Enllaç permanent |


1 Comentaris:


At diumenge, 08 juny, 2008, Blogger Manel Bosch i Pagans

Air Berlin contempla demandar a Joan Puig per l'esvàstica al logotip. Malgrat l'evident mal gust d'aquest fotomontatge crec que si tiren endavant la demanda demostraran no tenir cap vergonya. De fet ja ho han demostrat perquè ja han dit que no volen donar cap explicació ni rectificació pública a les declaracions d'aquest Hunold. Aquí hi ha una notícia que demostra la fatxenderia de l'empresa: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884638

Davant fets com aquests cal unitat i acció directa per demostrar que sóm una nació desperta, democràtica i que no ens deixem insultar. L'enhorabona per l'escrit.

 

Publica un comentari

~ Inici