21 juliol 2008
En Partal té raó. I jo també hi era
L'article de Vicent Partal a VilaWeb d'avui fica el dit en una nafra que molt pocs volen tocar. No sé si per por, per connivència o per desinterès, o per un interès molt particular. Però reflecteix el problema de qualitat democràtica que pateix el nostre país, generalment amb uns mateixos responsables. En sé alguna cosa, de tot el que parla Partal. La història del 92 la conec bé, i les pressions, tensions i posteriors "conseqüències" (per dir-ho suaument, perquè ningú no s'enfadi i confongui la forma amb el fons), totes provinents d'un únic partit polític, les podria descriure amb noms i cognoms. Ningú no ha demanat mai perdó, ni tampoc ho faran ara. La seva agenda és implacable, i la tolerància envers el seu comportament és total. Sobre això del perdó en parla la Carme-Laura Gil en el seu bloc, en un article també molt recomanable. El Col·legi de periodistes contempla amb un silenci còmplice el cas Bassas, en contrast amb la valentia i la fermesa que exhibien en d'altres ocasions, i la ciutadania silenciosa observa estupefacta el procés de desmantellament del lideratge audiovisual dels mitjans públics de Catalunya.

L'article d'en Partal ajuda a entendre millor el panorama mediàtic del país. No us el perdeu, i recomaneu-lo a tantes persones com faci falta. És bo per al país poder contrastar el relat oficial del tripartit mitjançant aportacions lliures i decidides com en aquesta ocasió fa en Vicent Partal.

 
Escrit per krls el dia 21.7.08 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici