20 juliol 2008
Salvador Cot la clava
Segurament un dels errors de CiU és oblidar massa sovint que qui controla el relat públic del país --perquè controla tots els mitjans de comunicació públics-- és el PSC, i que Esquerra, lluny de compensar aquest desequilibri, s'apunta entusiasmada a la festa i li fa la feina bruta. Per sort, des dels mitjans privats la pressió que el poder pot exercir és d'una altra mena i els resultats no són tan salvatges, per fortuna, com en el cas de l'Antoni Bassas. Interès per arrencar crostes n'hi continua havent, però amb menys eficàcia.

És de justícia reconèixer la independència d'articulistes com Salvador Cot, que avui escriu a propòsit de l'absurda (i atiada interessadament) polèmica sobre el català de Montilla. En recomano la lectura. És un glop de seny enmig d'un mar desconcertant, que cal aplaudir. Ho dic sense temor que ningú es confongui: quan Salvador Cot escriu no ho fa pas per complaure o desplaure ningú. No em preocupa la decantació ideològica d'un comentarista sinó que no actuï lliurement. En general això és el que valorava de Xavier Bosch quan dirigia "El món a Rac1", i que valoro en molts d'altres professionals. Saps que si et cau una crítica no és perquè formi part de cap artefacte comunicatiu dissenyat en els despatxos d'un partit polític sinó perquè ho veu d'aquella manera, des de la seva llibertat professional. Després hi coincidiràs o no, o et convindrà més o menys. El resultat sempre és interessant, també quan et va a la contra. Per exemple, la reflexió de l'Iu Forn d'avui crítica amb Convergència és feta des d'aquesta mateixa posició de llibertat, i que duri per molts d'anys.

 
Escrit per krls el dia 20.7.08 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici