M'alegro molt que en Salvador Sunyer hagi estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura, modalitat teatre. És un reconeixement just, i oportú. Ja fa anys que s'ho ha guanyat, i gràcies al seu talent, astúcia i tenacitat, a Girona tenim un dels festivals de teatre capdavanters a Europa. Això no és cap exageració; és la constatació del que diuen les crítiques. I si és així és sobretot gràcies a la personalitat d'en Salvador.

El conec prou com per saber que en Salvador no és home de premis, ni de guardons, ni de reconeixements pomposos. És un home d'acció, i d'acció directa. I el guardó s'escau en un moment crucial per a l'esdevenidor del festival Temporada Alta. N'hem parlat alguna vegada, i sóc absolutament partidari del seu model. L'hem d'internacionalitzar, l'hem de fer jugar la champions dels festivals de teatre europeus. No és només en benefici de l'espectador --que ja és un guany prou important-- sinó en benefici del conjunt de la ciutat i del nostre país. Per això espero que el premi obri les portes a una assignatura pendent que l'Estat espanyol té amb Temporada Alta, i que no és cap altra que el suport adequat a la dimensió i potencialitat de l'esdeveniment. Un suport que ara no té, i que fa temps que es mereix. Ens hi hem de comprometre, cadascú des de la seva posició i possibilitats, i hem de fer el possible per recordar que en la col·lecció de desequilibris financers que hi ha entre Espanya i Catalunya, la cultura també hi és. I Temporada Alta és a un dels primers llocs de la llista.

Felicitats, Salvador!