La recreació de les escomeses entre francesos i gironins han omplert l'indret de soroll de trets i olor de pólvora. He fet un petit vídeo d'un d'aquests moments, que he penjat al meu canal de Youtube per si us interessa de veure'l.

La meva àvia, que va morir als 101 anys, m'explicava que de petita la seva besàvia li parlava del ressentiment contra els francesos que existia a la família. Els havien cremat la casa durant la retirada i ella --la besàvia de la meva àvia-- ho havia après dels seus pares o avis, que n'havien estat víctimes. Existeix una certa transmissió oral sobre la presència dels francesos a casa nostra que ens fa més propers episodis dels quals en general només tenim notícia a través dels llibres d'història. A la memòria col·lectiva de Girona hi haurà sempre els francesos, més enllà dels llibres i enciclopèdies. Per això, la commemoració ha estat una bona iniciativa i cal felicitar-ne els responsables, Ajuntament inclòs.

Dels setges napoleònics en tenim només el ressò històric i llegendari. Però avui vivim altres setges de desenllaç incert. Les obres del TAV amenacen de convertir-se en un setge que posarà molt difícil la vida dels gironins, i també l'asfíxia financera del nostre país i de les nostres administracions empitjorarà les nostres condicions de vida. I tot en un context de greu crisi econòmica que amenaça l'equilibri social que hem anat construint. Haurem de resistir, però també hem de plantar cara i haurem de ser audaços a la recerca de solucions.