Suposo que encara hi ha gent que compra aquesta fabricació de la propaganda socialista que consisteix a presentar el president Montilla com algú que planta cara. Jo crec que cada hi ha menys gent que s'ho empassa, però després del que el mateix Montilla acaba de dir en relació amb els pressupostos de l'Estat la cosa encara ha quedat més clara.

Mentre les "paraules montilla" acontenten els seus socis republicans, els "fets PSC" fan el mateix amb els seus companys espanyols. I ja sabem que compten més els fets que les paraules. Les paraules presenten de tant en tant presumptes cops de puny. El darrer hauria estat la crítica al finançament de la llei de dependència. Però l'endemà anuncia que el PSC votarà els pressupostos de l'Estat, que són els responsables del mal finançament de tantes coses, inclosa la llei de la dependència. Els hagiògrafs destaquen la "fermesa" per criticar el govern Zapatero i obliden el petit detall que el PSC és membre d'aquest govern, que vota els pressupostos que permeten el maltracte a Catalunya i que dóna suport als ministres que el perpetren.

La llei de la dependència va ser un atemptat a l'autonomia catalana. Ara comprovem que també és una presa de pèl. I encara que des del primer dia ho vam denunciar, el Tripartit dels Socialistes de Catalunya es va embolicar amb la bandera de les polítiques socials per ocultar-ho. El nyap és tan gros que no tenen cap altre remei que reconèixer el fracàs. Curiós: aquells que ens donaven lliçons (ens acusaven de culpar sempre Madrid i de ser uns ploramiques) ara resulta que culpen Madrid i es fan un fart de plorar amb llàgrimes de cocodril.

En mans d'aquesta gent el país no ha parat de recular i recular.