Acabem de tornar de la comissió informativa d'Hisenda de l'Ajuntament de Girona on, teòricament i com el seu nom indica, ens haurien hagut d'informar dels pressupostos per a l'any 2009 que han d'anar al ple de dilluns que ve. D'aquí a una setmana. La informació que ens ha estat facilitada per part de l'equip de Govern són exactament dues fulles, les que veieu a la imatge. Ni un CD, ni un pendrive, ni tan sols un arxiu Excel enviat al correu electrònic del grup municipal de CiU. Dos miserables folis per "informar-nos" d'un pressupost que supera els 100 milions d'euros, i que d'aquí a una setmana hem de debatre a fons en un ple monogràfic. Potser fins i tot els fa gràcia.

L'insult al ciutadà és evident. La democràcia és un joc que no és complet si l'oposició no pot exercir el seu mandat democràtic en condicions. En parlava avui en Vicent Partal al seu mail obert, que us recomano. Qui es rifi, qui es foti de l'oposició s'està rifant i s'està fotent de la democràcia. I l'equip de Govern de l'Ajuntament de Girona ho acaba de fer. Dos folis impresos amb quatre xifres no és, en cap cas, ni aquí ni enlloc, un pressupost ni és la manera amb què tots els que formem part de l'Ajuntament puguem exercir la responsabilitat per la qual vam ser elegits.

La vergonya que sento és indescriptible. L'ofensa no és al grup de CiU, ni tan sols als seus milers de votants; és a tota la ciutat, que no mereix un Govern que dedica més temps a posar-se d'acord en els problemes interns que a explicar adequadament a l'oposició --és a dir, també a l'Ajuntament-- els detalls del pressupost per a l'any que ve, amb informació accessible perquè aquesta mateixa tarda-nit estiguéssim treballant sobre documents presentables. No mereix un govern que malgasta diners, que planifica malament, que és insensible al sacrifici de moltes famílies, comerços i empreses de la ciutat i que fa del xantatge --et faig una escola que fa dècades que hauria d'haver fet si t'empasses un pavelló al mig de la Devesa-- la seva principal arma de negociació.

Ens han promès que demà tindrem no sé què. M'imagino que serà un PDF, no pas un full de càlcul (sempre miren d'impedir-te el treball). Veurem a quina hora ens arriba i amb quines dades.

Tot això potser és legal. Però és democràticament indecent. I ho hem de combatre, a fons.