Aquest migdia hem votat a favor de l'acord pel finançament de la Generalitat i s'ha apovat, per tant, una resolució parlamentària. A partir d'ara, com molt bé ha dit el portaveu de CiU Josep M. Pelegrí, ja no es tracta de la posició d'uns partits polítics sinó de la posició de tot un Parlament. La cosa canvia. D'una banda, obliga el nostre Govern a negociar sobre unes bases i criteris que les defineix la Cambra catalana, i de l'altra obliga el Govern espanyol a respondre-hi amb lleialtat i corresponsabilitat institucional. Tindrà al seu davant un Govern que negociarà amb la força del Parlament de Catalunya al darrere, i això s'ha de respectar.

Arribar a aquest acord em consta que no ha estat fàcil. Al final, un acord, amb la màxima discreció, entre el president Montilla i Artur Mas ha possibilitat l'aprovació d'un text que em satisfà especialment en alguns punts concrets. Per exemple, quan fa referència al "rendiment complet de tots els tributs estatals cedits", o quan es vincula dèficit fiscal i finançament, i quan es rebla el clau de la bilateralitat. L'acord és molt més extens i ambiciós. Dilluns es publicarà al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i començarà el compte enrere.

La satisfacció entre els diputats del grup parlamentari de CiU, abans del ple i després, a l'hora de dinar plegats en l'homenatge a Ramon Camp (que ha deixat de ser diputat per anar al Consell General del Poder Judicial), era més que evident. Hi ha hagut somriures, aplaudiments, felicitacions. Jo no he estat, naturalment, a la cuina de l'acord. Es veu que no ha estat fàcil i que hi han hagut de treballar fins a última hora de la nit, i que s'hi han posat a primera hora d'aquest matí. Tant se val: ha valgut la pena. Felicito totes les parts per haver-ho fet possible i haver permès que la votació que veieu a la foto hagi estat una de les més satisfactòries que he realitzat d'ençà que sóc diputat. L'he feta amb el meu mòbil just en el moment de prémer el botó "sí" del a la proposta de resolució pel nou model de finançament.