El president musulmà de Bòsnia i Hercegovina, Haris Silajdzic, va rebre ahir a Girona el premi LiberPress. No és un distingit qualsevol. Un cap d'Estat europeu d'un país confrontat a la duríssima prova de la fractura civil de la qual no ha sortit i, pel que sembla, troba molts impediments per poder sortir. El discurs de Silajdzic va estar molt lluny del típic discurs d'agraïment; en realitat va ser un discurs potentíssim, valent, dur, amb les dosis comprensibles del recel de qui ha patit les conseqüències de la vacil·lació europea en el conflicte balcànic. He de confessar que no m'esperava que fos així, i estic molt content d'haver-hi pogut assistir. Curiosament, avui també he assistit a un altre discurs no menys potent ni menys compromès, a la Universitat de Girona, amb motiu del nomenament de l'historiador Eric Hobsbawn com a doctor honoris causa (per desgràcia no he pogut presenciar el discurs del meu admirat Miquel Roca perquè tenia visita ineludible al metge).

El president de Bòsnia i Hercegovina ens va explicar una situació difícil, un problema colossal que ens interpel·la a tots nosaltres, votants de la Unió Europea. Per a ell, la situació tendeix a consolidar l'existència de tres guetos irreconciliables (musulmà, croat i serbi) enlloc de fomentar la convivècia històrica de la regió. L'apel·lació als valors europeus per damunt del pragmatisme molt poc "europeu" que es practica en aquella zona va ser commovedora (i colpidora). La comparació amb els Estats Units, amb un president electe amb arrels africanes, és especialment dura per al president d'un país en què els nens d'un mateix bloc de pisos no poden assistir al mateix col·legi per raons de separació ètnica.
Al final de la conferència el vaig anar a felicitar i a desitjar-li sort en la seva visita avui a Brussel·les, i li vaig preguntar què podem fer nosaltres per ajudar-los. Em va respondre que ja era suficient haver-lo escoltat.
Tot això ho devem, sobretot, a en Miquel Ruiz, ànima incansable d'un agermanament bòsnio-català que no necessita protocols ni grans solemnitats per convertir-se en un motor de fraternitat europeista.
(A la foto, gentilesa de l'amic Pere Duran, se'm veu saludant el president bosnià)