14 desembre 2008
Som una advertència
N'estic fart de tants "avisos", "advertències" i preactituds similars que protagonitzen sobretot els dirigents de la esquerraníssima trinitat que ens governa. Ara és el president del Parlament, Ernest Benach, que se suma a la moda de les advertències. Els teletips diuen que "Benach avisa que Catalunya pot entrar en un camí de no-retorn" si no hi ha un bon sistema de finançament. Abans d'ell, el president Montilla n'ha col·leccionat unes quantes, d'advertències, i d'altres insignes dirigents de la crosta --cosa, volia dir-- tripartita l'han ratificat i aplaudit. Què voleu que us digui: en tinc la pipa plena. Ja fa massa temps que aquesta pastanaga s'ha pansit, i cada vegada que llegeixo o sento per la ràdio que algun dels homenots tripartits "avisa" o "adverteix" giro full o canvio d'emissora. I això que aquests són els dels "fets, no paraules".

Tot plegat em sembla tàctica de vol ras. Consisteix a projectar fermesa mitjançant un holograma que simuli la realitat però que n'estalviï els efectes i les responsabilitats. Advertim, i anem tirant. Enlloc de fer país, fem avisos. Enlloc de ser una nació som una advertència. Una advertència planyívola i llastimosa que, despullada als ulls dels nostres adversaris gràcies a les frivolitats del Tripartit, resulta patètica... i completament inofensiva.

Mentre el PSC sempre tindrà un motiu per brindar amb cava --o xampany-- perquè des de 1979 no ha deixat mai de ser un partit de poder, l'independentisme institucional fa de bastaix a gratcient d'una certa idea d'Espanya que de mica en mica s'instal·la a les nostres vides.

 
Escrit per krls el dia 14.12.08 | Enllaç permanent |


0 Comentaris:


Publica un comentari

~ Inici